Ricard Martín

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡Con estas ideas tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! Amb tantes idees tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

No hi ha barri de Barcelona on no es mengi bé. Tanmateix, n’hi ha alguns on es menja especialment bé, com ara la Barceloneta. És la destinació preferida dels barcelonins i barcelonines quan el cos demana Mediterrani, arrossos, peix i marisc. Als seus carrers hi ha restaurants centenaris que formen part de la història gastronòmica de la ciutat i d’altres de més nous que estan a l’altura dels veterans. Perquè aquí menjar al costat del mar no és només una qüestió de postal: també hi ha ofici, producte i molta tradició als fogons. Des dels clàssics de sempre fins a les obertures que reinterpreten la cuina marinera, l’oferta dona per perdre-s’hi... i repetir. L’arròs, sempre al seu punt En aquesta llista hi trobareu les adreces imprescindibles per gaudir d’un bon arròs a tocar de la platja o prou a prop per sentir la brisa marina. Bon profit! NO T’HO PERDIS! Els millors bars de la Barceloneta Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

No hay barrio en Barcelona donde no se coma bien. Sin embargo, en algunos de ellos se come especialmente bien, como en la Barceloneta. Es el destino favorito de barceloneses y barcelonesas cuando el cuerpo pide Mediterráneo, arroces, pescados y mariscos. En sus calles hay restaurantes centenarios que forman parte de la historia gastronómica de la ciudad y otros más nuevos que están a la altura de los veteranos. Porque aquí comer junto al mar no es solo una cuestión de postal: también hay oficio, producto y mucha tradición en los fogones. Desde los clásicos de siemprehasta las aperturas que reinterpretan la cocina marinera, la oferta da para perderse... y repetir. El arroz, siempre en su punto En esta lista encontraréis las direcciones imprescindibles para disfrutar de un buen arroz a pie de playa o lo suficientemente cerca para sentir la brisa marina. ¡Que aproveche! ¡NO TE LO PIERDAS! Los mejores bares de la Barceloneta Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.    

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Anem al diccionari. Mític: que pertany al mite o hi té relació. Mite: persona o cosa envoltada d’una admiració i una estima extraordinàries. Encara que costi de creure, a la nostra estimada Barcelona, cada cop més castigada per la gentrificació i la turistificació, encara sobreviuen locals que s’han guanyat l’estima i la fama a pols, any rere any, dècada rere dècada, gràcies al bon producte, a un servei excel·lent i a aquell je ne sais quoi difícil d’explicar que converteix un bar en EL bar. Barres mítiques En aquesta llista hi trobareu 21 bodegues, bars històrics, locals recuperats i establiments de curta trajectòria però ja consolidats que seran com casa vostra: el lloc on viuríeu si no tinguessin horari. Imprengueu-vos del seu ambient, on floreixen el bon beure, el bon menjar i la proximitat. Sona a tòpic gastat, però us garantim que hi estareu tan bé que hi tornareu. NO T’HO PERDIS! Els 100 millors bars de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

No cal anar gaire lluny per trobar racons de postal. Si ja heu explorat les millors escapades a prop de Barcelona o us heu animat a descobrir Catalunya en tren, potser és hora de creuar la frontera. Però què podeu visitar al sud de França si només teniu tres dies? A tocar de la frontera francesa hi trobareu pobles amb història, encant i paisatges que conviden a tornar-hi sempre que hi hagi un pont o un cap de setmana llarg. I també platges espectaculars. Val molt la pena descobrir la Catalunya del Nord i Occitània: una terra preciosa que sembla un mirall del nord de Catalunya, amb una combinació imbatible de mar, muntanya, pobles medievals i racons que mereixen una escapada.NO T'HO PERDIS!: 51 llocs Catalunya que has de veure un cop a la vida Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.        

No hay que irse muy lejos para visitar rincones de ensueño. Viajar en busca de las mejores escapadas cerca de Barcelona o visitar los mejores rincones de Catalunya viajando en tren es una buena opción. Pero ¿qué visitar en el sur de Francia, si solo tienes tres días? A pocos kilómetros de la frontera francesa se pueden descubrir pueblos llenos de historia y encanto. Sitios que no se olvidan, y a los que volverías a escaparte con tres días festivos por delante, también con playas fabulosas. Merece mucho la pena conocer la Cataluña del Norte y Occitania: una tierra preciosa que se puede considerar un espejo perfecto del norte de Cataluña, llena de lugares espectaculares de mar y de montaña. RECOMENDADO:🏨 Encontrad el hotel perfecto para vuestra escapada al sur de Francia🏖 Descubrid qué visitar en Francia⛵ ¿Preparados para los sitios más bonitos de toda Francia?🏡 Perdeos entre los pueblos con más encanto de Francia🏨 Dejaos envolver por la lujosa Riviera FrancesaNO TE LO PIERDAS: Los pueblos más bonitos de Catalunya

Que un restaurant sigui molt gran i que pertanyi a un grup de restauració no vol dir que les coses no es puguin fer molt ben fetes. I aquest és el cas del restaurant Nomo Eixample: som en un restaurant de 570 m² i capacitat per a 120 comensals, i malgrat això, no es perd la sensació d'intimitat: el disseny de Ricard Trenchs de Trenchs Studio crea un espai que transmet calma a través de la utilització de pocs materials, però que alhora genera una experiència càlida i sòbria. La separació de les taules i una sàvia utilització de la llum exterior, contrastada amb els tons cromàtics neutrals, fan que el comensal se senti recollit, malgrat les grans dimensions de l'espai d'aquest excel·lent restaurant d'ànima japonesa i mediterrània.  Però això no és un catàleg d'interiorisme. Allò que realment importa de Nomo és la tasca del xef Naoyuki Haginoya, que ha aconseguit la proesa de bastir una carta enorme on tots els plats funcionen, i on tot i la gran varietat d'apartats i d'estils (ngiris, gyoza, graella robata, fideus i arrossos, apartat de crus, planxa i tempura...) aconsegueix sovint l'excel·lència de la hiperespecialització japonesa. I tot plegat sense trair el seu estil personal de cuina nipona enamorada del Mediterrani. Vegeu l'ebi chili: pasta de fideus kataifi, finíssims i cruixents, amb llagostins picants i un ou ferrat, triple passeig mediterrani, asiàtic i català. O la seva ja clàssica croqueta de cua de bou. Els nigiris són d'una altra galàxia, fa el que li dona la gana,

Que un restaurante sea muy grande y que pertenezca a un grupo de restauración no quiere decir que las cosas no se puedan hacer muy bien hechas. Y este es el caso del restaurante Nomo Eixample: estamos en un espacio de 570 m² y con capacidad para 120 comensales, y a pesar de ello, no se pierde la sensación de intimidad: el diseño de Ricard Trenchs, de Trenchs Studio, crea un espacio que transmite calma mediante la utilización de pocos materiales, pero que a la vez genera una experiencia cálida y sobria. La separación de las mesas y una sabia utilización de la luz exterior, contrastada con los tonos cromáticos neutros, hacen que el comensal se sienta recogido, a pesar de las grandes dimensiones del espacio de este excelente restaurante de alma japonesa y mediterránea. Pero esto no es un catálogo de interiorismo. Lo que realmente importa de Nomo es la labor del chef Naoyuki Haginoya, que ha conseguido la proeza de armar una carta enorme en la que todos los platos funcionan y, a pesar de la gran variedad de apartados y estilos (nigiris, gyoza, parrilla robata, fideos y arroces, apartado de crudos, plancha y tempura...), a menudo alcanza la excelencia de la hiperespecialización japonesa. Y todo ello sin traicionar su estilo personal de cocina nipona enamorada del Mediterráneo. Ved el ebi chili: fideos kataifi, finísimos y crujientes, con langostinos picantes y un huevo frito, suculento triple paseo mediterráneo, asiático y catalán. O su ya clásica croqueta de rabo de toro. Los nig

Viaggio in Italia, amb nom de peli de Rossellini, és un oasi de gelat de debò al bell mig del guirigall turístic. Just davant de la Casa Vicens, Fabio Ceresa –un excomercial de maquinària de fred de Brescia que va decidir canviar de vida el 2017– fuig dels toppings i el gelat industrial. La seva recepta és rigorositat senzilla i laboriosa: pasteuritza llet fresca, tria fruita madura o tritura avellanes de veritat, per exemple, sense greixos ni colorants. Fets amb aigua dels Pirineus i poc sucre, els seus gelats són "simplement els que es fan en una gelateria italiana artesana tradicional". I això ja la situa entre les millors gelateries de Barcelona.  En aquest raconet de barri, Ceresa renova cada dia 14 sabors de gelat, la meitat d'ells vegans i sense gluten. Hi ha clàssics i troballes com el sorbet d'hibisc i menta –on mastegues les fulles d'herba aromàtica fresca i no l'aroma de pasta de dents– o un Cappuccino Biscottino cremós, un gelat de sabor càlid i intens que ajunta el cafè i la galeta, i que és pura Itàlia. A la seva terra, la llicència de gelat artesà exigeix obrador propi per protegir el consumidor de la picaresca industrial i Ceresa reclama que es faci el mateix a Espanya. També hi trobareu un raconet de cafè amb cafè a la italiana –que escasseja a Barcelona– i l'affogato, la combinació entre cafè exprés italià i una bola de gelat. 

Viaggio in Italia, con nombre de peli de Rossellini, es un oasis de helado de verdad en medio del bullicio turístico. Justo delante de la Casa Vicens, Fabio Ceresa –un excomercial de maquinaria de frío de Brescia que decidió cambiar de vida en 2017– huye de los toppings y del helado industrial. Su receta es rigurosidad sencilla y laboriosa: pasteuriza leche fresca, elige fruta madura o tritura avellanas de verdad, por ejemplo, sin grasas ni colorantes. Hechos con agua de los Pirineos y poco azúcar, sus helados son "simplemente los que se hacen en una heladería italiana artesana tradicional". Y esto los sitúa entre las mejores heladerías de Barcelona.  En este rinconcito de barrio, Ceresa renueva cada día 14 sabores de helado, la mitad de ellos veganos y sin gluten. Hay clásicos y hallazgos como el sorbete de hibisco y menta –donde masticas las hojas de hierba aromática fresca y no el aroma de pasta de dientes– o un Cappuccino Biscottino cremoso, un helado de sabor cálido e intenso que junta el café y la galleta, y que es pura Italia. En su tierra, la licencia de helado artesano exige obrador propio para proteger al consumidor de la picaresca industrial y Ceresa reclama que se haga lo mismo en España. También encontraréis un rinconcito de café con café a la italiana –que escasea en Barcelona– y el affogato, la combinación entre café exprés italiano y una bola de helado.

L'Albert Roca, fill i cap de pastisseria de la pastisseria Badia Roca, que després va esdevenir Sant Croi, és un pastisser innovador de mena, inquiet i compromès amb l'excel·lència de pastís, xocolata i brioixeria. I durant una època fou el rei del croissant: va guanyar el premi al millor croissant del 2009 i del 2018. Però la seva passió sempre ha sigut el gelat. I a la seva botiga El Gelat hi aplica els mateixos nivells de gelateria d'alta volada que han caracteritzat la seva trajectòria com a pastisser (recordem com en un Time Out Fest ens va sorprendre amb un gelat de Voll-Damm! En forma de xapa d'ampolla!). Roca va tancar la pastisseria i es va dedicar en cos i ànima a la seva passió glaçada. Instal·lada en una zona turística des del 2025, explica que la seva intenció és difondre productes locals i evitar els horrors del gelat industrial amb amuntegament de pastilles de dubtosa xocolata o galetes afogades en colorants. La xocolata, feta de manera artesana, de la fava a la barra de xocolata, té un apartat destacat, amb elaboracions que exploren diferents procedències i processos, des del Xocolata 100% Perú de Kankel fins a propostes més singulars com el Gelat de Clova de Cacau. També disposen de sabors que converteixen ingredients familiars en alguna cosa inesperada. La Vainilla 3 Orígens, elaborada amb vainilles procedents de Mèxic, Tahití i Madagascar, però també propers, com un gelat de Crema Catalana amb pa de pessic de l'àvia, o el Mel i Mató del Pirineu. No hi ha ca

Albert Roca, hijo y jefe de pastelería de la pastelería Badia Roca, que después se convirtió en Sant Croi, es un pastelero innovador por naturaleza, inquieto y comprometido con la excelencia del pastel, el chocolate y la bollería. Y durante una época fue el rey del cruasán: ganó el premio al mejor cruasán de 2009 y de 2018. Pero su pasión siempre ha sido el helado. Y en su tienda El Gelat aplica los mismos principios de heladería de alto nivel que han caracterizado su trayectoria como pastelero (¡recordemos cómo en un Time Out Fest nos sorprendió con un helado de Voll-Damm! ¡En forma de chapa de botella!). Roca cerró la pastelería y se dedicó en cuerpo y alma a su pasión helada. Instalada en una zona turística desde 2025, explica que la intención de El Gelat es difundir productos locales y evitar los horrores del helado industrial con amontonamiento de pastillas de dudoso chocolate o galletas ahogadas en colorantes. El chocolate, hecho de manera artesana, del haba a la tableta de chocolate, tiene un apartado destacado, con elaboraciones que exploren diferentes procedencias y procesos, desde el Chocolate 100% Perú de Kankel hasta propuestas más singulares como el Helado de Cáscara de Cacao. También disponen de sabores que convierten ingredientes familiares en algo inesperado. La Vainilla 3 Orígenes, elaborada con vainillas procedentes de México, Tahití y Madagascar, pero también cercanos, como un helado de Crema Catalana con bizcocho de la abuela, o el Mel i Mató del Pirineo.

Els germans Mani i Magid Alam, creadors de The Fish & Chips Shop, s'han associat amb el mexicà Sergio Muñoz per obrir la taqueria Tacos Muñoz a Sants. Es tracta d'un projecte senzill i sense inversors externs que aposta per menjar de peu a la barra –nua, de ciment, industrial– seguint la tradició mexicana, encara que també hi ha una zona de tauletes. I que per qualitat mereix estar entre les millors taqueries de Barcelona.  Gràcies a l'experiència del xef Guillermo Campos, la carta aconsegueix reinterpretar els clàssics amb combinacions sorprenents i molt ben executades –com el taco de chicharrón cruixent amb frijol negre o la sorprenent opció vegetariana amb mole de dàtil i xiitake–, tot i que aquí l'esperit es manté en l'excel·lència ortodoxa del millor menjar de carrer mexicà: abundància, suculència i tot elaborat amb carns d'una tendresa impecable i salses ben treballades. Ull al taco vegetarià: una delícia de xup-xup feta amb guisat de mole de dàtil –un ingredient molt poc emprat a Mèxic– xiitake i formatge. Tot per sucar-hi totopos! 

És una excel·lent notícia que el barri de Les Corts aculli la proposta familiar i casolana de Tacos El Veneno, sens dubte entre les millors taqueries de Barcelona. Després d'anys rodant per Barcelona en format food-truck i pop-ups, en Manu De la Torre i la Tessi Eng –dissenyadors amb estudis a l'Elisava, d'origen mexicà– el 2026 van fer el salt a un local fix amb la seva barra taquera. Defensen una cuina sense jocs de mans i de producte curós, amb peix fresc i ingredients de mercat, recordant que a Mèxic qualsevol elaboració, per senzill que sembli el plat, porta un procés gairebé gourmet al darrere per oferir la màxima qualitat. Com a dissenyadors, s'encarreguen directament de tota la imatge de la marca, el marxandatge i les il·lustracions de la Tessi (d'un estil evocador entre Botero i Nadia Hafid), creant un concepte rodó. La seva oferta culinària és igual de rodona: tacos generosos com el campechano (amb xoriço, bistec, rosta i coriandre), la cochinita pibil marinada dotze hores –que es pot demanar en format Volcán amb formatge fos–, o una fresca tostada de tonyina bluefin amb salsa matxa. Tot plegat acompanyat d'unes margarites memorables. El local és mínim però acollidor: una barra amb tamborets des de la qual veiem totes les preparacions. 

Los hermanos Mani y Magid Alam, creadores de The Fish & Chips Shop, se han asociado con el mexicano Sergio Muñoz para abrir la taquería Tacos Muñoz en Sants. Se trata de un proyecto sencillo y sin inversores externos que apuesta por comer de pie en la barra –desnuda, de cemento, industrial– siguiendo la tradición mexicana, aunque también hay una zona de mesitas. Gracias a la experiencia del chef Guillermo Campos, la carta consigue reinterpretar los clásicos con combinaciones sorprendentes y muy bien ejecutadas –como el taco de chicharrón crujiente con frijol negro o la sorprendente opción vegetariana con mole de dátil y shiitake–, aunque aquí el espíritu se mantiene en la excelencia ortodoxa de la mejor comida de calle mexicana: abundancia, suculencia y todo elaborado con carnes de una ternura impecable y salsas bien trabajadas. Ojo al taco vegetariano: una delicia de chup-chup hecha con guiso de mole de dátil –un ingrediente muy poco usado en México–, shiitake y queso. ¡Todo para mojar totopos!

Es una excelente noticia que el barrio de Les Corts acoja la propuesta familiar y casera de Tacos El Veneno. Después de años rodando por Barcelona en formato food-truck y pop-ups, Manu De la Torre y Tessi Eng –diseñadores con estudios en Elisava, de origen mexicano– en 2026 dieron el salto a un local fijo con su barra taquera. Defienden una cocina sin juegos de manos y de producto, con pescado fresco e ingredientes de mercado, recordando que en México cualquier elaboración, por sencillo que parezca el plato, lleva un proceso casi gourmet detrás para ofrecer la máxima calidad. Como diseñadores, se encargan directamente de toda la imagen de la marca, el merchandising y las ilustraciones de Tessi (de un estilo evocador entre Botero y Nadia Hafid), creando un concepto redondo. Su oferta culinaria es igual de redonda: tacos generosos como el campechano (con chorizo, bistec, torreznos y cilantro), la cochinita pibil marinada doce horas –que se puede pedir en formato Volcán con queso fundido–, o una fresca tostada de atún bluefin con salsa macha. Todo ello acompañado de unas margaritas memorables. El local es mínimo pero acogedor: una barra con taburetes desde la que vemos todas las preparaciones

El neotradicionalisme de cuina catalana que s'ha estès per tota Barcelona té diversos nivells de seriositat i de rigor. I d'experimentació, esclar. Podem trobar-nos capipotes i fricandós i macarrons decents fets en sèrie, d'allò més funcionals o fins finíssims. Sota aquest paraigua de "cuina tradicional" s'hi fa de tot. Però el que és important és tenir una identitat i estil (i fer-ho molt bé, clar, per situar-se entre els millors de Barcelona). Aquest és el cas de Finca Nebot, el restaurant que el Grupo No Hay Mañana (Malparit, Bar Bábula 1937) amb en Leo Chechelnitskiy al capdavant, va obrir a l'estiu del 2026. Mirar molt enrere amb la tècnica actual o aprofundir en la tradició pot semblar revolucionari, o si més no diferenciar-te de l'allau de croquetes i truites. Els xefs Alfredo Samaniego i Josué Dávila, a més d'allò que queda tan bé de dir de "fem la cuina de la iaia", han investigat en el receptari d'Ignasi Domènech i Josep Rondissoni, els dos cuiners més importants de la cuina catalana de principis a meitats del segle XX, i prefiguradors del que coneixem com "cuina tradicional catalana" ara. Vegeu una coca d'escalivada amb sardina fumada –coca de recapte feta a casa– boníssima, o uns ous mimosa –també estan a l'aguait de què està de moda– amb el toc juganer del raifort. El grup té plats reconeixibles: el seu steak tartar és el del Babula Bar 1937, acabat a taula, amb ou poché i les millors parts de la vaca. I ull al seu capipota, finíssim i aromàtic, amb la part gelat

El neotradicionalismo de cocina catalana que se ha extendido por toda Barcelona tiene diversos niveles de seriedad y de rigor. Y de experimentación, claro. Podemos encontrarnos capipotas, fricandós y macarrones decentes hechos en serie, de lo más funcionales o incluso finísimos. Bajo este paraguas de "cocina tradicional" se hace de todo. Pero lo importante es tener una identidad y estilo (y hacerlo muy bien, claro, para situarse entre los mejores de Barcelona). Este es el caso de Finca Nebot, el restaurante que el Grupo No Hay Mañana (Malparit, Bar Bábula 1937) con Leo Chechelnitskiy al frente, abrió en el verano de 2026. Mirar muy atrás con la técnica actual o profundizar en la tradición puede parecer revolucionario, o al menos diferenciarte de la avalancha de croquetas y tortillas. Los chefs Alfredo Samaniego y Josué Dávila, además de aquello que queda tan bien de decir de "hacemos la cocina de la abuela", han investigado en el recetario de Ignasi Domènech y Josep Rondissoni, los dos cocineros más importantes de la cocina catalana de principios a mediados del siglo XX, y prefiguradores de lo que conocemos como "cocina tradicional catalana" hoy. Veamos una coca de escalivada con sardina ahumada –coca de recapte hecha en casa– buenísima, o unos huevos mimosa –también están al tanto de qué está de moda– con el toque juguetón del rábano rusticano. El grupo tiene platos reconocibles: su steak tartar es el del Bábula Bar 1937, acabado en mesa, con huevo poché y las mejores partes

Con demasiada frecuencia, ir a comer una pizza con alguien que padece celiaquía o tiene sensibilidad al gluten puede significar condenar al no celíaco a una disminución de sabor (porque, seamos sinceros, el gluten no es malo per se: es una fuente de proteína vegetal que aporta elasticidad y textura a los alimentos). Y por más que haya restaurantes que hayan sobresalido en la pizza sin gluten, no es lo mismo. Simplemente porque es diferente.   Ahora bien, este debate se acaba con la reinvención de Can Pizza de la Ronda Universitat: no lo hacen con la habitual solución de compromiso, sino redefiniendo el local con una carta absolutamente inclusiva: cualquier pizza de la casa se puede pedir en versión con gluten o en versión gluten free (y los postres y entrantes no llevan gluten). Desde Can Pizza, una de las mejores pizzerías de Barcelona, nos aseguran que "este es el primer restaurante de Barcelona que dispone de una oferta mixta de los mismos productos, tanto con gluten como sin gluten".  Can PizzaCan Pizza  Hay entrantes, como por ejemplo el carpaccio de calabacín o el bistec tártaro, que ya son naturalmente sin gluten, claro (o no, como la lasaña de la casa, en las dos versiones). Pero esta simetría posibilita que todo el mundo pueda disfrutar, en relativa igualdad de condiciones, de pizzas premiadas, como la Jerry Tomato –salsa de tomate amarillo, tomate cherry, orégano, ajo, burrata, cebolleta, cebolla encurtida, tomillo y albahaca– o la suculenta Boascaiola, con champi

Massa sovint, anar a menjar una pizza amb algú que pateix celiaquia o té sensibilitat al gluten pot significar condemnar el no celíac a una disminució de sabor (perquè, siguem sincers, el gluten no és dolent per se: és una font de proteïna vegetal que aporta elasticitat i textura als aliments). I per més que hi hagi restaurants que hagin excel·lit en la pizza sense gluten, no és el mateix. Simplement perquè és diferent.   Ara bé, aquest debat s'acaba amb la reinvenció de Can Pizza de la Ronda Universitat: no ho fan amb l'habitual solució de compromís, sinó redefinint el local amb una carta absolutament inclusiva: qualsevol pizza de la casa es pot demanar en versió amb gluten o en versió gluten free (i postres i entrants no porten gluten). Des de Can Pizza, una de les millors pizzeries de Barcelona, ens asseguren que "aquest és el primer restaurant de Barcelona que disposa una oferta mixta dels mateixos productes tant amb gluten com sense gluten".  Foto: Can PizzaCan Pizza Universitat: tot amb i sense gluten Hi ha entrants, com per exemple el carpaccio de carbassó o el bistec tàrtar que ja són naturalment sense gluten, esclar (o no, com la lasanya de la casa, en les dues versions). Però aquesta simetria possibilita que tothom pugui gaudir, en relativa igualtat de condicions, de pizzes premiades, com la Jerry Tomato –salsa de tomàquet groc, tomàquet cirerol, orenga, all, burrata, ceba tendra, ceba envinagrada, farigola i alfàbrega– o la suculenta Boascaiola, amb xampinyons i

Gènesi, la serie de ficción de seis episodios que explica cómo elBulli se convirtió en el restaurante más relevante del mundo –y de donde surgió la última gran revolución culinaria a nivel mundial– es una coproducción de 3Cat con Minoria Absoluta y Fishcorb Media. Se estrenará el 21 de septiembre en 3Cat. "El 28 de noviembre la presentaremos con Netflix, que la distribuye en casi todo el mundo, y New Regency, que se ocupa de Asia. Las cifras son brutales: estamos hablando de unos 4500 millones de posibles espectadores", me explica entusiasmado Ferran Adrià, un ratito antes de recibir la Medalla de Oro de la Generalitat. Los años pasan, pero el hito de elBulli, hoy un museo, sigue siendo una muesca en el pasado gastronómico de Cataluña y del mundo que proyecta su historia –narrada en excelentes libros de no ficción, como los de Xavier Moret o Lisa Abend– no sé si hacia el futuro, pero sí bien fijada en el presente. "¡Esta es la primera serie de ficción de la historia que se ha hecho de un restaurante real!", exclama (como elBulli1846 es el primer museo de la historia dedicado a un restaurante). Foto: Ivan GiménezAdrià en elBulli1846, hoy un museo Y también debe de ser de las pocas veces que un cineasta documentalista se vuelca a hacer ficción de la realidad que conoce. David Pujol era el hombre ideal: el de Roses dirigió la serie documental elBulli: Historia de un sueño, un recorrido exhaustivo en 15 capítulos de la historia del restaurante de Cala Montjoi. "Si lo hubiera he

Gènesi, la sèrie de ficció de sis episodis que explica com elBulli es va convertir en el restaurant més rellevant del món –i d’on va sorgir la darrera gran revolució culinària a nivell mundial– és una coproducció de 3Cat amb Minoria Absoluta i Fishcorb Media. S’estrenarà el 21 de setembre a 3Cat. "El 28 de novembre la presentarem amb Netflix, que la distribueix a quasi tot el món, i New Regency, que s’ocupa d’Àsia. Les xifres són brutals: estem parlant d’uns 4500 milions de possibles espectadors", m’explica entusiasmat Ferran Adrià, una estoneta abans de rebre la Medalla d’Or de la Generalitat. Els anys passen, però la fita d’elBulli, avui un museu, segueix sent una osca en el passat gastronòmic de Catalunya i del món que projecta la seva història –narrada en excel·lents llibres de no-ficció, com els de Xavier Moret o Lisa Abend– no sé pas si cap al futur, però sí ben fixada en el present. "Aquesta és la primera sèrie de ficció de la història que s’ha fet d’un restaurant real!", exclama (com elBulli1846 és el primer museu de la història dedicat a un restaurant). Foto: Ivan GiménezAdrià a elBulli1846, avui un museu I també deu ser de les poques vegades que un cineasta documentalista s’aboca a fer ficció de la realitat que coneix. En David Pujol era l’home ideal: el rosinc va dirigir la sèrie documental elBulli: Història d’un somni, un recorregut exhaustiu en 15 capítols de la història del restaurant de Cala Montjoi. "Si ho hagués fet qualsevol altre director, li hauria calgu

Gaudim dels tòtems primigenis del rock mentre segueixin drets. The Damned, banda fundacional del punk-rock britànic –el seu fantàstic disc Damned Damned Damned (febrer del 1977) es va publicar deu mesos abans que el dels Sex Pistols– tocarà a Razzmatazz 2 el pròxim 26 de setembre a les 20.30 h. The Damned arriben en un moment dolç: en plena reivindicació del punk original, celebren cinquanta anys de carrera amb la formació original quasi estable –el carismàtic Dave Vanian i la seva majestuosa presència i veuassa intactes– i ho fan amb el vigorós nou disc Not Like Everybody Else (2026), un grapat de versions d'himnes dels rock anglès dels seixanta. Està dedicat a Brian James, el guitarrista original del grup, que va morir el 2025. Toca gaudir d'un repertori de clàssics –i no tan clàssics; el seu anterior disc, Darkadelic (2023), va ser top deu de vendes al Regne Unit– que han sigut bàsics per a músics tan diferents com Guns'n'Roses o Tino Casal (qui va copiar la seva versió d'Eloise). Parlem amb l'inimitable Captain Sensible, guitarrista de la banda i tota una icona pop i de la contracultura.   Not Like Everybody Else deu haver sigut un disc molt emotiu de fer.  Així és. Érem de gira pels Estats Units i ens va arribar la terrible notícia que en Brian havia traspassat. Vam intentar pensar en un tribut. Així que vam reservar un estudi durant cinc dies i ens vam aprendre una sèrie de cançons que entusiasmaven en Brian quan era jove i es va començar a interessar per la música. Sab

Disfrutemos de los iconos primigenios del rock mientras sigan en pie. The Damned, la banda fundacional del punk-rock británico –su abracadabrante Damned Damned Damned (febrero del 1977) se publicó diez meses antes que el disco de los Sex Pistols– tocará en Razzmatazz 2 el próximo 26 de septiembre a las 20.30 h. The Damned llegan en un momento dulce: en plena reivindicación del punk original, celebran cincuenta años de carrera con la formación original casi estable –el carismático Dave Vanian y su majestuosa presencia y vozarrón intactos– y lo hacen con el vigoroso nuevo disco Not Like Everybody Else (2026), un puñado de versiones de clásicos sesenteros del rock inglés. Está dedicado a Brian James, el guitarrista original del grupo, que murió en 2025. Toca disfrutar de un repertorio de clásicos –y no tan clásicos; su anterior disco, Darkadelic (2023), fue top diez de ventas en Reino Unido– que han sido básicos para músicos tan dispares como Guns'n'Roses o Tino Casal (quien copió su versión de Eloise). Al habla con el simpar Captain Sensible, guitarrista de la banda e icono pop de la contracultura inglesa.   Not Like Everybody Else debe haber sido un disco muy emotivo de hacer.  Así es. Estábamos de gira por Estados Unidos y nos llegó la terrible noticia de que Brian había fallecido. Intentamos pensar en un tributo. Así que fuimos a un estudio, lo reservamos durante cinco días y nos aprendimos una serie de canciones que entusiasmaban a Brian cuando era joven y empezaba a intere

Gros o petit, el plat ben farcit, al pot petit hi ha la bona confitura... i al gran n'hi ha més! En la saviesa popular, les dites positives al·lusives a la mida de les coses són inesgotables. Fa uns mesos, qui escriu es plantejava aquesta pregunta: què val més la pena? Tastar el millor suquet de peix del món en una porció molt petita, o la mateixa recepta molt ben feta en una ració abundant?  Bar Gros (Provença, 202. T. 937 55 70 31) respon a aquesta pregunta amb el seu nom. Obert fa amb prou feines una setmana per en Jordi Millán i la Sara Martín, és la primera incursió al centre de Barcelona del Grupo Angelita, una empresa de restauració amb origen a Nou Barris que, des del seu primer local el 2014, s'ha expandit per la perifèria: Casa Angelita (2014) i Camarote (2018, tots dos a Nou Barris) i després van venir Bocarte (Santa Coloma) i Cal Pesca (Sant Andreu). Tota una potència en l'escena del bon menjar de Nou Barris i Sant Andreu.  Foto: Bar GrosBar Gros, Barcelona El saber fer d'un peixater de quarta generació  La besàvia de Millán venia peix en una cistella de vímet, i l'àvia Angelita va muntar la primera parada de peix al Mercat de Montserrat, que va continuar el pare d'en Jordi gairebé mig segle. Millán es va passar la joventut "aixecant-se a les tres de la matinada, carregant caixes de gel" i als 25 anys va comprar una parada de marisc a la Mercè. Cap a la trentena, Martín i Millán es van fer parella i van obrir un restaurant: van convertir una antiga penya de l'E

Burra grande, ande o no ande. El tamaño sí que importa. El trozo grande para el caminante... En la sabiduría popular, los refranes positivos alusivos al tamaño de las cosas son inagotables. Hace unos meses, quien escribe se planteaba esta pregunta: ¿qué vale más la pena? ¿Degustar el mejor suquet de peix del mundo en una porción muy pequeña, o la misma receta muy bien hecha en una ración abundante?  Bar Gros (Provença, 202. T. 937 55 70 31) responde a esta pregunta con su nombre. Abierto apenas hace una semana por Jordi Millán y Sara Martín, es la primera incursión en Barcelona del Grupo Angelita, una empresa de restauración con origen en Nou Barris que, desde su primer local en 2014, se ha expandido por la periferia: Casa Angelita (2014) y Camarote (2018, los dos en Nou Barris) y luego vinieron Bocarte (Santa Coloma) y Cal Pesca (Sant Andreu). Toda una potencia en la escena de Nou Barris y Sant Andreu.  Foto: Bar GrosJordi Millán y Sara Martín: Bar Gros "Somos una empresa familiar, lo de grupo de restauración se me hace un poco raro. No tenemos ni socios ni inversores, y para mí cada trabajador tiene el mismo valor y cuidamos su salario y tiempo libre, quizás suena tópico, pero somos una familia", me cuenta Millán en la barra del Gros. Pongámonos un poco Un, Dos Tres: Millán, de Nou Barris y pescadero de parada de mercado de cuarta generación, conocía a la arquitecta técnica de Sant Andreu, Sara Martín, de toda la vida de veranear en Cardedeu.  Un pescadero de cuarta gene

No direm allò de "reobre el Sidecar", perquè en realitat mai va no tancar. A finals del 2023, la sala Sidecar, una de les places fortes de la contracultura i la música rock a Barcelona, va anunciar que s'acomiadava, amb una sèrie de concerts al gener del 2024, d'amics de la sala com Azucarillo Kings, Josele Santiago o Ladilla Rusa. Després de més de 40 anys funcionant sota la propietat i la gestió de Roberto Tierz –i la també molt valuosa tasca de programadors com l'enyorat Quim Blanco, Fàtima Mellado o Xavier "Wookie" Zahera– Tierz va anunciar que es jubilava i tancava la paradeta.  Foto: Maria DiasL'equip de la sala Sidecar va pujar a l'escenari el 2016 per celebrar els seus 5000 concerts. El Sidecar va ser, primer, una porta d'entrada de la modernitat a Barcelona, on es feien mil coses, com per exemple projeccions de cinema underground, i després va esdevenir una emblemàtica sala de concerts per on van passar grans artistes internacionals, de Nick Lowe als New York Dolls (i alhora, donava les alternatives a artistes de l'escena local a pujar al seu minúscul però selecte escenari). Va estar tancat sis mesos. A finals del juliol del 2024, un grup d'empresaris de la restauració de Barcelona, encapçalats per la propietat de les cocteleries Creps al Born i Bar Sauvage, el van reobrir.   Una reforma profunda  Sota el nom de Club Sauvage, la reobertura va comportar una reforma profunda, sobretot en termes d'imatge, estil de cocteleria i millores substancials pel que fa a la son

No diremos lo de "reabre el Sidecar", porque en realidad jamás cerró. A finales del 2023, la sala Sidecar, una de las plazas fuertes de la contracultura y la música rock en Barcelona, anunció que se despedía, con una serie de conciertos en enero del 2024, de amigos de la sala como Azucarillo Kings, Josele Santiago o Ladilla Rusa. Después de más de 40 años funcionando bajo la propiedad y la gestión de Roberto Tierz –y la también muy valiosa labor de programadores como el desaparecido Quim Blanco, Fátima Mellado o Xavier "Wookie" Zahera– Tierz anunció que se jubilaba y cerraba el chiringuito.  Foto: Maria DiasEl equipo de la sala Sidecar subió al escenario en 2016 para celebrar sus 5000 conciertos. El Sidecar fue, primero, una puerta de entrada de la modernidad a Barcelona, donde se hacían mil cosas, como por ejemplo proyecciones de cine underground, y después se convirtió en una emblemática sala de conciertos por donde pasaron grandes artistas internacionales, de Nick Lowe a los New York Dolls (y al mismo tiempo, daba la alternativa a artistas de la escena local a subir a su minúsculo pero selecto escenario). Estuvo cerrado seis meses. A finales de julio del 2024, un grupo de empresarios de la restauración de Barcelona, encabezados por la propiedad de las coctelerías Creps al Born y Bar Sauvage, lo reabrieron.   Una reforma profunda  Bajo el nombre de Club Sauvage, la reapertura conllevó una reforma profunda, sobre todo en términos de imagen, estilo de coctelería y mejoras s

Cada comercio de proximidad que cierra en Barcelona es un pequeño drama. Y si el establecimiento que lo hace está en pleno centro de la Rambla del Poblenou, el lugar de Sant Martí más castigado por la gentrificación y la afluencia de negocios (brunch, cafeterías de especialidad...) que no tienen nada que ver con la población autóctona que se aferra al barrio con uñas y dientes, el drama es doble. Y este es el caso que nos ocupa: la panadería y pastelería artesana Cruixent, que abrió en el Poblenou en el año 2013, bajó la persiana el pasado 31 de julio.  Lo anunció en su cuenta de Instagram a finales de julio: "Durante 14 años hemos luchado por adaptarnos a los cambios, reinventarnos y sacar adelante este proyecto con dedicación y pasión. Pero los últimos años, en un contexto socioeconómico cada vez más complicado, nos han acabado haciendo entender que hay batallas que un pequeño negocio no puede ganar solo", explica su publicación. Foto: CruixentJuanita y Uri, con las manos en la masa en el obrador de Cruixent El panadero e ingeniero Josep Anton Ribas aduce diversos motivos por el cierre: Juana, la dueña, "ya hace tiempo que debería poder disfrutar de su jubilación", y su hijo, Uri, "que es ingeniero, podrá desarrollar su profesión en mejores condiciones". La dificultad de mantener un pequeño negocio Pero el motivo de fondo radica en que "mantener vivo un pequeño negocio es cada vez más inviable. Los costes no dejan de subir, los márgenes se estrechan y la cultura del consu

Cada comerç de proximitat que tanca a Barcelona és un petit drama. I si l'establiment que ho fa és al bell mig de la Rambla del Poblenou, el lloc de Sant Martí més castigat per la gentrificació i l'afluència de negocis (brunch, cafeteries d'especialitat...) que no tenen res a veure amb la població autòctona que s'aferra al barri amb dents i ungles, el drama és doble. I aquest és el cas que ens ocupa; la fleca i pastisseria artesana Cruixent, que va obrir al Poblenou l'any 2013, va abaixar la persiana el passat 31 de juliol.  Ho va anunciar al seu compte d'Instagram a finals del mes anterior: "Durant 14 anys hem lluitat per adaptar-nos als canvis, reinventar-nos i tirar endavant aquest projecte amb dedicació i passió. Però els darrers anys, en un context socioeconòmic cada cop més complicat, ens han acabat fent entendre que hi ha batalles que un petit negoci no pot guanyar tot sol", explica la publicació. Foto: CruixentLa Juanita i l'Uri, amb les mans a la massa a l'obrador del Cruixent El flequer i enginyer Josep Anton Ribas addueix diversos motius de tancament: la Juana, la mestressa, "ja fa temps que hauria de poder gaudir de la seva jubilació", i el seu fill, l'Uri, "que és enginyer, podrà desenvolupar la seva professió en unes millors condicions". La dificultat de mantenir un petit negoci Però el motiu de fons rau en el fet que "mantenir viu un petit negoci és cada cop més inviable. Els costos no deixen de pujar, els marges s'estrenyen i la cultura del consum ha canviat