Ricard Martín

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

China tiene 34 provincias, y cada una presume de su propia cocina. A grandes rasgos, el país se organiza en ocho grandes tradiciones culinarias: anhui, cantonesa, fujianesa, hunanesa, jiangsu, shandong, sichuanesa y zhejiang. Cada región tiene sabores, técnicas e ingredientes únicos que reflejan su geografía, su clima y su cultura, y eso se traduce en una cantidad casi infinita de platos. Con 1.300 millones de personas eligiéndola a diario, la cocina china es sin duda la más popular del mundo, y su influencia llega mucho más allá de sus fronteras… incluida Barcelona. Nuestra selección Por suerte, la escena china de aquí ha evolucionado un montón. Todos recordamos los restaurantes de los 90: locales tirando a kitsch llenos de budas, fuentes de agua, peceras, farolillos y mucho rojo, donde el menú estaba hecho a medida del paladar barcelonés: arroz tres delicias, rollitos de primavera… poco auténtico, pero entrañable. Hoy, la oferta es otra historia: podemos explorar cocinas regionales espectaculares y probar especialidades de Sichuan, Huanan, Zhejiang, Shaanxi, Yunnan… un viaje gastronómico que nos lleva de un extremo a otro de China sin salir de la ciudad. Y si todavía os quedáis con más ganas de más Asia, podéis probar estos restaurantes japoneses y coreanos. ¡NO TE LO PIERDAS! La mejor comida china a domicilio en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.  

Si estáis preparando una primera cita, un aniversario, una velada especial, si celebráis San Valentín o Sant Jordi, o simplemente os gusta cenar en pareja en un ambiente romántico, los bares y restaurantes de esta lista os harán quedar como Dios. Son restaurantes pensados para crear recuerdo, para hablar bajito, mirarse a los ojos y dejar que la comida haga su parte. Encontraréis propuestas culinarias de todo tipo —cocina creativa, japonesa, brasa, de mar, italiana, francesa, vegana y tapeo deluxe— para disfrutar tanto del plato como de la compañía, ya sea en restaurantes minúsculos con mesas juntitas o en grandes salas donde el espacio y el silencio juegan a favor. Comer, beber, amar Hay locales escondidos en patios interiores, otros con luz tenue y terciopelos, alguno situado en lo alto de una torre marítima y otro en el piso 23 de un hotel de lujo, con vistas que invitan a alargar la noche. Todos comparten una misma idea: convertir una cena en algo más que una cena. Rematad la cita con un buen cóctel o en una terraza con vistas, y Cupido se encargará del resto. ¡NO TE LO PIERDAS! 8 escapadas románticas cerca de Barcelona  Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Si esteu preparant una primera cita, un aniversari, una vetllada especial, si celebreu Sant Valentí o Sant Jordi, o simplement us agrada sopar en parella en un ambient romàntic, els bars i restaurants d’aquesta llista us faran quedar com Déu mana. Són restaurants pensats per crear record, per parlar fluixet, mirar-se als ulls i deixar que el menjar faci la seva part. Hi trobareu propostes culinàries de tota mena —cuina creativa, japonesa, a la brasa, de mar, italiana, francesa, vegana i tapeig deluxe— per gaudir tant del plat com de la companyia, ja sigui en restaurants minúsculs amb taules ben juntes o en grans sales on l’espai i el silenci juguen a favor. Menjar, beure, estimar Hi ha locals amagats en patis interiors, d’altres amb llum tènue i velluts, algun situat al capdamunt d’una torre marítima i un altre al pis 23 d’un hotel de luxe, amb vistes que conviden a allargar la nit. Tots comparteixen una mateixa idea: convertir un sopar en alguna cosa més que un sopar. Arrodoniu la cita amb un bon còctel o en una terrassa amb vistes, i Cupido s’encarregarà de la resta. NO T’HO PERDIS! 8 escapades romàntiques a prop de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Apenas nos hemos dado cuenta y enero ya ha pasado. ¿Qué hacer en Barcelona en febrero? Es el mes más cortito del año, pero no el menos interesante. Lo encaramos con una gran ilusión, porque se celebran grandes eventos como Llum BCN y los actos y las puertas abiertas de Santa Eulàlia, así como nuevas exposiciones, obras de teatro, estrenos de cine y conciertos. Las actividades y eventos de Barcelona en febrero 2025 son espectaculares. ¡Vamos allá!  NO TE LO PIERDAS: Planes geniales y gratis para hacer en Barcelona

Gairebé no ens n'hem adonat i el gener ja ha passat. Què fer a Barcelona al febrer? Ara toca encetar el febrer, el mes més curtet de l'any però no pas el menys interessant. L'encarem amb una gran il·lusió, perquè se celebren grans esdeveniments com el Llum BCN i els actes i les portes obertes per Santa Eulàlia, així com noves exposicions, obres de teatre, estrenes de cinema i concerts. Els esdeveniments i les activitats de Barcelona per aquest febrer 2025 són espectaculars. Som-hi!  NO T'HO PERDIS: Plans genials i gratis per fer a Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

La Campechana es lo que se llama un restaurante mexicano todoterreno y fiable: es de la misma propiedad que el Tlaxcal y el Costa Pacífico, dos restaurantes mexicanocatalanes que han hecho una gran labor desde principios de la década del 2010 en la difusión de la gastronomía mexicana en Barcelona. Al frente de los fogones está el cocinero Rodrigo Arrio, con una mano tan rigurosa que les ha valido el sello de distinción Copil, que otorga el gobierno de México a los restaurantes de verdadera cocina mexicana en España. Están en un restaurante de lo más informal y funcional, de los de mesa puesta con un bote de metal con los cubiertos, agradable y de mobiliario rústico (si os sentáis por primera vez, os recordará el Costa Pacífico). Eso sí, el inmenso portal de madera de la entrada, estilo masía urbana, impresiona. La carta es breve, directa y sustanciosa: tacos, chilaquiles, nachos de la casa y guacamole como Dios manda, así como pozole, aquella intensa sopa de maíz con chiles, verduras y carne. Hacen las cosas bien: sus nachos son de los buenos, se nota cuando pruebas el equilibrio entre guacamole casero, pico de gallo, frijoles, jalapeños y queso de verdad, con totopos crujientes, y disponen de un trompo para hacer los tacos al pastor como manda la ortodoxia

La Campechana és allò que se'n diu un restaurant mexicà tot terreny i fiable: és de la mateixa propietat que el Tlaxcal i el Costa Pacífico, dos restaurants mexicanocatalans que han fet una gran tasca des de principis de la dècada del 2010 en la difusió de la gastronomia mexicana a Barcelona. Al capdavant dels fogons hi ha el cuiner Rodrigo Arrio, amb tan bona mà i rigor que els ha valgut el segell de distinció Copil, que atorga el govern de Mèxic als restaurants de veritable cuina mexicana a Espanya. Són en un restaurant d'allò més informal i funcional, dels de taula parada amb un pot de metall amb els coberts, agradable i de mobiliari rústic (si hi seieu per primer cop, us recordarà el Costa Pacífico). Això sí, l'immens portal de fusta de l'entrada, estil masia urbana, impressiona. La carta és breu, directa i substanciosa: tacos, chilaquiles, nachos de la casa i guacamole com Déu mana, així com pozole, aquella intensa sopa de blat de moro amb xilis, verdures i carn. Fan les coses bé: els seus nachos són dels bons, es nota quan tastes l'equilibri entre guacamole casolà, pico de gallo, frijoles, jalapeños i formatge de veritat, amb totopos cruixents, i disposen d'un trompo per fer els tacos al pastor com mana l'ortodòxia.

El Finorri está dentro de un precioso local art-déco en el hotel Condal, con una barra majestuosa y coctelería. Abierto en 1893, el Condal alojó a personalidades como Dalí o Lorca. La familia Rama lo adquirió a principios de los años ochenta, y en 2025 tuvo el buen juicio de instalar un restaurante de cocina catalana de altos vuelos en vez de apartamentos turísticos. Ojo con el dream team culinario del Finorri, en el corazón del barrio Gótico: Josep Nicolau es el director gastronómico (creador del Rosal 34, y mil aventuras más) y a los fogones están Marc Vitega (Enigma, Bar Cañete) y Albert Soteras, este último ex-7 Portes en la época del maestro Lladonosa y también en el Neichel en su época dorada. Puro ADN de cocina moderna barcelonesa, comprometido con la modernización y elevación de platos de toda la vida. En el sótano tienen un laboratorio de I+D de fondos, donde dejan en marcha algunas cocciones toda la noche. Esto se traduce en platos como unos calamares rellenos de butifarra de perol con trompetas de la muerte, suntuosos, hidratados por un poco de berenjena en la farsa, sobre un fondo de carne anisado, o un lingote de oveja xisqueta al horno, de sabor tan suave y sutil como su costra de grasa crujiente. No inventan platos, pero hacen una traducción contemporánea exquisita, y eso se ve en unos macarrones con rustido y demiglace de traca, o platos del día con lo mejorcito de la temporada, como una butifarra negra del Pallars con guisantes de lo más fina.

El Finorri és dins un preciós local art-déco a l'hotel Condal, amb una barra majestuosa i cocteleria. Obert el 1893, el Condal va allotjar personalitats com Dalí o Lorca. La família Rama el va adquirir a principis dels anys vuitanta, i el 2025 va tenir el bon senderi d'instal·lar-hi un restaurant de cuina catalana d'alta volada en comptes d'apartaments turístics. Ull amb el dream team culinari del Finorri, al cor del barri Gòtic: en Josep Nicolau és el director gastronòmic (creador del Rosal 34, i mil aventures més) i als fogons hi ha en Marc Vitega (Enigma, Bar Cañete) i l'Albert Soteras, aquest darrer ex-7 Portes en l'època del mestre Lladonosa i també al Neichel en la seva època daurada. Pur ADN de cuina moderna barcelonina, compromès amb la modernització i elevació de plats de tota la vida. Al soterrani hi tenen un laboratori d'I+D de fons, on deixen en marxa algunes coccions tota la nit. Això es tradueix en plats com uns calamars farcits de botifarra de perol amb trompetes de la mort, sumptuosos, hidratats per un xic d'albergínia a la farsa, sobre un fons de carn anisadet, o un lingot d'ovella xisqueta al forn, de sabor tan suau i subtil com la seva crosta de greix cruixent. No inventen plats, però en fan una traducció contemporània exquisida, i això es veu en uns macarrons amb rostit i demiglace de traca, o plats del dia amb el milloret de la temporada, com una botifarra negra del Pallars amb pèsols d'allò més fina.    

La pizza En el safari urbano de la pizza —ese plato que ya ha dado la vuelta al mundo demasiadas veces—, el horno de leña ha dejado de ser sinónimo de calidad. De hecho, algunas de las mejores pizzas de la ciudad se cuecen sin fuego visible, mientras que ciertos templos turísticos presumen de brasas y sirven decepciones monumentales. En Le Romane, regentado por Renato Letizia junto a Loredana Pettirossi (sí, el diploma de pizzaiolo está a la vista), no hay horno de leña… y tampoco lo necesitan. Su seña de identidad es la pizza romana cuadrada y, sobre todo, el sistema para compartir: en una sola base caben dos sabores. Dos personas, cuatro gustos; tres, seis; cuatro, ocho. Matemática aplicada a la felicidad. ¿Aprueba la prueba del mordisco, la famosa pizza al taglio? Sin titubeos. La masa luce burbujas honestas, alveolos generosos y una textura crujiente por fuera, liviana por dentro, fruto de una fermentación de cuatro días. La de guanciale (no, no es bacon) brilla con la grasa justa, el punto tostado del pecorino y una base que aguanta el ritmo sin perder elegancia. No vienen a reinventar el concepto, pero sí a engrosar esa lista tan corta de direcciones fiables cuando el antojo aprieta. Además, el formato invita a ir en grupo y probar todo: aquí nadie se queda con la espina de no haber pedido “la otra que tenía tan buena pinta”. Es un sitio para compartir y volver a pedir otra ronda sin remordimientos. Y eso, en el ecosistema pizza de Barcelona, es casi tan importante como

La pizza En el safari urbà de la pizza —aquest plat que ja ha fet la volta al món massa vegades—, el forn de llenya ha deixat de ser sinònim de qualitat. De fet, algunes de les millors pizzes de la ciutat es couen sense foc visible, mentre que certs temples turístics presumeixen de brases i serveixen decepcions monumentals. A Le Romane, regentat per Renato Letizia juntament amb Loredana Pettirossi (sí, el diploma de pizzaiolo és ben visible), no hi ha forn de llenya… i tampoc no el necessiten. El seu tret distintiu és la pizza romana quadrada i, sobretot, el sistema per compartir: en una sola base per a una persona hi caben dos sabors. Així, dues persones, quatre gustos; tres, sis; quatre, vuit. Matemàtiques aplicades a la felicitat. Supera la prova de la mossegada, la famosa pizza al taglio? Sense dubtar-ho. La massa mostra bombolles honestes, alveols generosos i una textura cruixent per fora, lleugera per dins, fruit d’una fermentació de quatre dies. La de guanciale (no, no és bacó) brilla amb el greix just, el punt torrat del pecorino i una base que aguanta el ritme sense perdre elegància. No venen a reinventar el concepte, però sí a engruixir aquella llista tan curta de direccions fiables quan l’antull apreta. A més, el format convida a anar-hi en grup i tastar sense por: aquí ningú no es queda amb l’espina de no haver demanat “l’altra que feia tan bona pinta”. És un lloc per compartir i tornar a demanar una altra ronda sense remordiments. I això, en l’ecosistema pizzero

El ají es uno de los productos más utilizados en la cocina peruana, una guindilla alargada muy picante con muchas variedades diferentes. Es también un guiso muy típico, hecho precisamente con ají amarillo y que suele ser de gallina o de huevos. En el Ají de Barcelona se mezcla esta cocina más tradicional del Perú con la japonesa, es decir, hacen cocina nikkei y son uno de los máximos exponentes de la ciudad.  Y cabe decir que nos rendimos al estilo y la creatividad del chef Luis Miguel García Vílchez, que ha logrado un equilibrio fenomenal entre la voluptuosidad del Perú y la precisión de la cocina japonesa. Si el 'nikkei' en sí mismo ya es un estilo de fusión, él innova dentro de este marco con una cocina de autor que pone el pie en dos o más gastronomías por plato con naturalidad y acierto. Son un ejemplo magnífico unos fideos udon donde el caldo es un 'chupe de camarones' que remite al suquet, con langostinos, calamares y zamburiña al wok con salsa nikkei. El menú de mediodía posibilita disfrutar de esta cocina por 24 euros.

L’ají és un dels productes més emprats a la cuina peruana, un bitxo allargat molt picant amb moltes varietats diferents. És també un guisat molt típic, fet precisament amb ají amarillo i que sol ser de gallina o d’ous. A l’Ají de Barcelona, un dels restaurants del Casino de Barcelona –amb accés des del carrer– es barreja aquesta cuina més tradicional del Perú amb la japonesa, és a dir, fan cuina 'nikkei' i en són un dels màxims exponents de la ciutat. I val a dir que ens rendim a l'estil i la creativitat del xef Luis Miguel García Vílchez, que ha aconseguit un equilibri fenomenal entre la voluptuositat del Perú i la precisió de la cuina japonesa. Si el 'nikkei' en si mateix ja és un estil de fusió, ell innova dins d'aquest marc amb una cuina d'autor que posa el peu en dues o més gastronomies per plat amb naturalitat i encert. En són un exemple magnífic uns fideus udon on el caldo és un 'chupe de camarones' que remet al suquet, amb llagostins, calamars i zamburiña al wok amb salsa nikkei. El menú de migdia possibilita gaudir d'aquesta cuina per 24 euros.   

En un mundo cada vez más virtual, lo más real ahora mismo es quedar para tomar un café con alguien. Y si juntamos esto con la tendencia que tiene la Generación Z de consumir cada vez menos alcohol... voilà, tenemos las coffee raves, fiestas donde la gente se reúne para mover el culo con un buen café de especialidad en la mano en lugar de un cubata cargado. Y Caffeine Social Club, una aplicación que se dedica a reunir a gente que hace match alrededor de un café, organiza las Coffee Raves: fiestas diurnas de soft clubbing donde la música house se mezcla con café de especialidad, pensada para aquellos que buscan empezar el día con energía y un plan alternativo al ocio nocturno. Planes sociales con vibra de club, pero sin trasnochar ni poner el alcohol en el centro. Aquí la noche se sustituye por la mañana, y las copas por cafeína (exprés, cold brew, matcha…) y un ambiente diferente al noctámbulo. El próximo sarao tendrá lugar en Estació Espai Gastronòmic, el bar-restaurante de la Estación de Francia, y empezará tan tarde (o temprano) como las 11 de la mañana, y los DJ que pincharán serán DJ Petertrax (Venezuela), DJ Phijos (Sudáfrica) y DJ And2One (Francia). Y ahora que lo pienso, quien escribe tiene la sensación de que una rave de café a media mañana también puede ayudar a quienes salen destrozados de la disco buscando un after: al menos sudarán toxinas con un buen café, y no se ensuciarán el alma con un lomo con queso y un gin-tonic de garrafón, como se hacía antes en antros c

En un món cada cop més virtual, el més real ara mateix és quedar per prendre un cafè amb algú. I si ajuntem això amb la tendència que té la Generació Z de consumir cada cop menys alcohol... voilà, tenim les coffee raves, festes on la gent es reuneix per remenar el cul amb un bon cafè d'especialitat a la mà en lloc d'un cubata carregat. I Caffeine Social Club, una aplicació que es dedica a reunir a gent que fa matx al voltant d'un cafè, organitza les Coffee Raves: festes diürnes de soft clubbing on la música house es barreja amb cafè d'especialitat, pensada per a aquells que busquen començar el dia amb energia i un pla alternatiu a l'oci nocturn. Plans socials amb vibra de club, però sense tranuitar ni posar l'alcohol al centre. Aquí la nit se substitueix pel matí, i les copes per cafeïna (exprés, cold brew, matcha…) i un ambient diferent del noctàmbul. El pròxim sarau tindrà lloc a Estació Espai Gastronòmic, el bar-restaurant de l'Estació de França, i començarà tan tard (o aviat) com les 11 del matí, i els DJ que hi punxaran seran DJ Petertrax (Veneçuela), DJ Phijos (Sud-àfrica) i DJ And2One (França). I ara que hi penso, qui escriu té la sensació que una rave de cafè a mig matí també pot ajudar els qui surten destrossats de la disco cercant un after: almenys suaran toxines amb un bon cafè, i no s'embrutiran l'ànima amb un llom amb formatge i un gintònic de garrafa, com es feia abans en antres com aquest. Salvador Sans, CEO de Cafès El Magnífico, m'explica que "sembla que el c

Llamarlo bar de bocadillos es quedarse muy corto –sería como decir que Miles Davis tocaba la trompeta, es un hecho–, pero Ultrapaninos Marín es eso: un bar de bocadillos donde elaboran su propio pan, embutidos, salsas, conservas, encurtidos y pastelería (¡hacen sus propias anchoas!). Este es el invento del cocinero vitoriano Borja García Ordoño, que, tras triunfar con el vecino Ultramarinos Marín –un bar de alto voltaje gastronómico equipado con asador–, quería un espacio de bocadillos para descongestionar colas, reservas y tickets. Aquí la filosofía que manda es el lujo austero de un cocinero que ha pasado por templos de la alta cocina y del producto como Etxebarri o Can Fabes. Para García Ordoño, el valor de la técnica significa tener un asado de falda de ternera impecable –que rellena un planchado de brisket emparentado con el pastrami, adictivo, brutal– o poder fabricar y cortar un jamón cocido braseado que es la estrella del Bocatín, a primera vista una formulación humilde con hojas verdes y mayonesa de la casa que te deja boquiabierto por la combinación y el punch del embutido ahumado. Todo está a la venta: podéis llevaros a casa el garum, los encurtidos, las anchoas e incluso la mantequilla. 

Time Out Market és un concepte únic que té l'objectiu de celebrar els sabors més autèntics i reunir el millor menjar i cuiners d'una ciutat sota un mateix sostre. Allò que va començar l'any 2014 amb l'obertura del Time Out Market Lisboa s'ha convertit en un fenomen global: Time Out Market Barcelona, obert el 5 juliol del 2024, és la novena obertura d'un concepte gastronòmic que és present en grans ciutats del món com Nova York, Montreal, Porto i Ciutat del Cap, entre d'altres.   I a Barcelona el trobeu al Port Vell, a la terrassa-mirador del Maremàgnum, i s’hi pot accedir directament des del carrer a través d’unes escales mecàniques i d’un ascensor. L’espai, de 5.250 metres quadrats, acull una acurada selecció de 8 cuines, un restaurant de servei complet i quatre bars: dos d'ells a l'aire lliure, amb vistes espectaculars al mar i la ciutat, amb edificis tan emblemàtics com la Torre del Rellotge de la Barceloneta i la nova Llotja de Pescadors. Encara que sigui un espai enorme i vibrant, és molt fàcil aconseguir menjar amb comoditat i el mínim esforç: la nostra guia sobre com demanar i recollir menjar i i les FAQ resoldran tots les dubtes que tingueu sobre el Time Out Market Barcelona.  A més d'aquesta impressionant conjunció de grans cuiners i plats deliciosos, al centre del mercat hi ha un escenari amb una visió de 360º, que compta amb una programació de cultura i espectacles a càrrec de la redacció de Time Out Barcelona. Atents a l'Instagram del Market, on aniran anunciant l

Els seus kebabs no eren els més grans de Barcelona, però sí potser els més subtils i artesans, d'aquells en què la qualitat de la recepta es notava a la primera mossegada i mai de la vida queien malament a l'estómac. El Cuiner de Damasc, clàssic i mític restaurant sirià de kebab, situat just al costat de l'Ajuntament de Barcelona, va tancar discretament el passat mes de desembre. Prèviament, ja havia tancat breument el 2021 i reobert poc després.  I no ha abaixat la persiana estrictament per jubilació, com han publicat El Periódico o Tot Barcelona. Salem Kahbbaz, propietari del restaurant, cuiner i ànima del Cuiner de Damasc durant vint anys, m'explica que ha tancat "simplement perquè la nova propietat del local m'ha fet la vida impossible i ja me n'he cansat". El tuitaire Jordi Magrinyà assegura que l'establiment ha tancat perquè la propietat prefereix tenir apartaments turístics de luxe que un kebab de preus populars als baixos. L’especulació s’ha cobrat un altre víctima. Segur que molts hi heu menjat, El Cuiner de Damasc, al Gòtic, no tornarà a obrir. Propietat verical, estan fent obres per fer pisos de luxe, han fet inviable la continuitat del negoci després de la jubilació de l’amo.Merda de ciutat. pic.twitter.com/YhrfV3eD72 — Jordi Magrinyà (@jordimagrinya) February 10, 2026 Aquest sirià, de somriure perenne als llavis —un d'aquells restauradors de la mateixa fusta que en Rafel Jordana, d'aquells que fan sentir bé el client amb una estoneta de xerrada afable i bo

Sus kebabs no eran los más grandes de Barcelona, pero sí quizás los más sutiles y artesanos, de aquellos en los que la calidad de la receta se notaba al primer mordisco y jamás de los jamases caían mal en el estómago. El Cuiner de Damasc, clásico y mítico restaurante siriano de kebab, situado justo al lado del Ayuntamiento de Barcelona, cerró discretamente el pasado mes de diciembre.  Y no ha cerrado estrictamente por jubilación, como han publicado El Periódico o Tot Barcelona. Salem Kahbbaz, propietario del restaurante, cocinero y alma del Cuiner de Damasc durante veinte años, me cuenta que ha echado el cierre "simplemente porque la nueva propiedad del local me ha hecho la vida imposible y ya me he cansado". El tuitero Jordi Magrinyà asegura que el establecimiento ha cerrado porque la propiedad prefiere tener apartamentos turísticos de lujo en el edificio que un kebab de precios populares en los bajos.  L’especulació s’ha cobrat un altre víctima. Segur que molts hi heu menjat, El Cuiner de Damasc, al Gòtic, no tornarà a obrir. Propietat verical, estan fent obres per fer pisos de luxe, han fet inviable la continuitat del negoci després de la jubilació de l’amo.Merda de ciutat. pic.twitter.com/YhrfV3eD72 — Jordi Magrinyà (@jordimagrinya) February 10, 2026 Este siriano, de perenne sonrisa en los labios, uno de esos restauradores de la misma madera que Rafael Jordana, de los que hacen sentir bien al cliente con un ratito de afable charla y buena comida asequi

Cuina creativa. Quan un veu aquest sintagma nominal complementant el nom d'un restaurant, de vegades li entren ganes de posar-se a tremolar (sobretot si l'estètica remet al despropòsit). Justament és el que acompanya Tortuga (Gran Via de les Corts Catalanes, 710. 658 47 42 27), el restaurant d'en Pedro González Maradei, obert a finals del 2021, just en una cantonada de la plaça de Tetuan amb Gran Via. L'austera façana del negoci, d'auster bar-restaurant, no presagia jocs de mans de brunch ni fusions oportunistes. Foto: TortugaPedro González, xef de Tortuga González, com diu el titular, és un cuiner brasiler que barreja la cuina japonesa amb la italiana. Nascut a São Paulo, es va formar en pastisseria als Estats Units i hi va viure sis anys. Després va estudiar cuina a Austràlia. "Entremig vaig passar pel Brasil, però la meva formació professional ha estat a fora. He treballat en restaurants italians a Nova York, japonesos a Austràlia, i francesos i brasilers al Brasil. Per això la meva carta expressa aquesta barreja", explica. El xef no barreja per barrejar, sinó per la satisfacció d'inventar-se plats bons. "Simplement, faig el menjar que m'agrada menjar. No m'agrada estar pres d'un sol estil, això de dir 'tinc un restaurant italià i no em moc d'aquest marc'", m'explica. Defuig l'etiqueta fusió: "Això et fa pensar en un taco de sushi! La meva idea és millorar receptes tradicionals. Per exemple, a una recepta francesa clàssica li poso una mica de salsa de soja, perquè per a

 ¡Llega la sexta edición del Time Out Fest! El gran festival gastronómico de Time Out se celebrará los días 13, 14 y 15 de marzo en el Time Out Market Barcelona y reunirá a 10 grandes cocineras y cocineros de 10 de los mejores restaurantes de Barcelona, que nos ofrecerán platos hechos con el mejor producto de proximidad de nuestra tierra. No os podéis quejar: os juntamos, bajo el mismo techo, las mejores pizzas, hamburguesas, sushi, croquetas, canelones, comida india, empanadas, carne asada, cocas y postres de toda la ciudad. Con el máximo de inclusividad posible: cada uno de los platos tiene su versión vegana o vegetariana. Todo en formato comida callejera y a precios muy asequibles, para que os podáis hartar de elegir y probar. Os explicamos a fondo los 21 platos, la mayoría exclusivos, que encontraréis en el Time Out Fest 2026, para que vayáis abriendo boca. 1. Dúo de mini hamburguesas de ternera catalana con brie Neu del Cadí y con crema de Montrebei joven, de La Real Foto: Arnau MontfortLa Real, Time Out Fest 2026 Los chefs Eduardo Egui y Arturo López apuestan por la calidad de la ternera catalana para ofrecer un dúo de mini hamburguesas. Aquí se cruza la tradición austera de la cheeseburger estadounidense con el queso catalán artesano. La primera variante incorpora la cremosidad del brie Neu del Cadí con pera y tomillo, mientras que la segunda destaca por la intensidad de la crema de Montrebei joven, con el toque extra de grasa y exquisitez de la papada ibérica curad

Arriba la sisena edició del Time Out Fest. El gran festival gastronòmic de Time Out se celebrarà els dies 13, 14 i 15 de març al Time Out Market Barcelona i reunirà 10 grans cuineres i cuiners de 10 dels millors restaurants de Barcelona, que ens oferiran plats fets amb la millor proximitat nostrada. No us podeu queixar: us ajuntem, sota el mateix sostre, les millors pizzes, hamburgueses, sushi, croquetes, canelons, menjar indi, empanades, carn rostida, coques i postres de tota la ciutat. Amb el màxim d'inclusivitat possible: cadascun dels plats té la seva versió vegana o vegetariana. Tot en format menjar de carrer i a preus molt assequibles, perquè us pugueu fer un bon tip de triar i tastar. Us expliquem a fons els 21 plats, la majoria exclusius, que trobareu al Time to Eat Fest 2026, perquè aneu fent boca.  1. Duet de minihamburgueses de vedella catalana amb brie Neu del Cadí i amb crema de Montrebei jove, de La Real  Foto: Arnau MontfortLa Real, Time Out Fest 2026 Els xefs Eduardo Egui i Arturo López aposten per la qualitat de la vedella catalana per oferir un duet de minihamburgueses. Aquí s'encreua la tradició austera de la cheeseburger nord-americana amb el formatge català artesà. La primera variant incorpora la cremositat del brie Neu del Cadí amb pera i farigola, mentre que la segona destaca per la intensitat de la crema de Montrebei jove, amb el toc extra de greix i gormanderia de la papada ibèrica curada. Tot el conjunt, inclosos els envinagrats i les salses, s'ela

Cocina creativa. Cuando uno ve este sintagma nominal complementado el nombre de un restaurante, a veces le entran ganas de echarse a temblar (sobre todo si la estética remite al despropósito). Justamente es el que acompaña a Tortuga (Gran Via de les Corts Catalanes, 710. 658 47 42 27), el restaurante de Pedro González Maradei, abierto a finales del 2021, justo en una esquina de Plaza Tetuán con Gran Via. La austera fachada del negocio, de austero bar-restaurante, no presagia juegos de manos bruncheros ni fusiones oportunistas.  Foto: TortugaTortuga González, como dice el titular, es un cocinero brasileño que mezcla la cocina japonesa con la italiana. Nacido en São Paulo, se formó en pastelería en Estados Unidos y vivió seis años allí. Después estudió cocina en Australia. "Entre medias pasé por Brasil, pero mi formación profesional ha sido fuera. He trabajado en restaurantes italianos en Nueva York, japoneses en Australia, y franceses y brasileños en Brasil. Por eso mi carta expresa esa mezcla", explica.  El chef no mezcla por mezclar, sino por la satisfacción de inventarse platos buenos. "Simplemente, hago la comida que me gusta comer. No me gusta estar preso de un solo estilo, eso de decir 'tengo un restaurante italiano y no me muevo de ese marco'", me cuenta. Rehúye la etiqueta fusión:"¡Eso te hace pensar en un taco de sushi! Mi idea es mejorar recetas tradicionales. Por ejemplo, a una receta francesa clásica le pongo un poco de salsa de soja, porque para mi paladar sabe

"Todo el mundo hace croquetas. Y vas por ahí y te encuentras croquetas muy buenas, es cierto. Pero un sitio como este, que utilice producto de altísima calidad, y lo vehicule en recetas gastronómicas dentro de una croqueta... Eso sí que es todo un rasgo diferencial". Jordi Castán, copropietario de Casa Amàlia, está contento: acaban de abrir Croquetelle, justo delante del restaurante Casa Amàlia Port Vell, en el Time Out Market Barcelona. Servidor, que va siempre en bicicleta, tiende al escepticismo cuando le quieren vender una moto. Ahora bien, tras tres croquetelles –que pese al diminutivo femenino son croquetones tamaño XL, ideales para compartir– no puede evitar dar la razón a Castán, un restaurador que junto a su socio, Sergi Suaña, son conocidos por el afán de encontrar el mejor producto posible de proximidad para cada plato. "Hemos ido a buscar croquetas muy grandes, cada una con un topping diferente y sobre todo que sean recetas de fuego lento", explica. Foto: ime Out Market BarcelonaCroquetelle, Time Out Market Barcelona Veámoslas. Una croqueta de pollo de Mas Planeses –una finca de agricultura regenerativa– con una bechamel hecha con leche de cabra de la granja Armengol. "Utilizar leche de cabra cambia la textura y el cuerpo", me asegura Castán. No sé distinguir el matiz, pero sí apreciar que me zampo una croqueta cremosa, con sabor a pollo en alta definición. Como para caerse de culo también es la de suquet de gamba: literalmente, un suquet de gamba roja km 0, es

"Tothom fa croquetes. I vas pels llocs i et trobes croquetes molt bones, és cert. Però un lloc com aquest, que faci servir producte d'altíssima qualitat, i el vehiculi en receptes gastronòmiques dins d'una croqueta... Això sí que és tot un tret diferencial". En Jordi Castán, co-propietari de Casa Amàlia, està content: acaben d'obrir Croquetelle, just davant del restaurant Casa Amàlia Port Vell, al Time Out Market Barcelona.  Servidor, que va sempre en bicicleta, tendeix a l'escepticisme quan li volen vendre una moto. Ara bé, després de tres croquetelles –que tot i el diminutiu femení són croquetons mida XL, ideals per compartir– no pot sinó donar la raó a Castán, un restaurador que amb el seu soci, en Sergi Suaña, són coneguts per l'ànsia de trobar el millor producte possible de proximitat per a cada plat. "Hem anat a buscar croquetes molt grans, cadascuna amb un topping diferent i sobretot que siguin receptes amb un xup-xup", explica. Foto: ime Out Market BarcelonaCroquetelle, Time Out Market Barcelona Vegem-les. Una croqueta de pollastre de Mas Planeses –una finca d'agricultura regenerativa– amb una beixamel feta amb llet de cabra de la granja Armengol. "Fer servir llet de cabra canvia la textura i el cos", m'assegura Castán. No sé distingir el matís, però sí apreciar que em cruspeixo una croqueta cremosa, amb gust de pollastre en alta definició. Com per caure de cul també és la de suquet de gamba: literalment, un suquet de gamba vermella km 0, és a dir, ¡de la costa cata

El xef Artur Martínez nunca hace lo que te esperas. Convirtió el bar y rosticería de pollos a l'ast de sus padres en el restaurante Michelin más pequeño de Europa, Capritx, en Terrassa. Y en su traslado a Barcelona, todo el mundo pensaba que situar su nuevo restaurante gastronómico en un gran hotel lo convertiría en un fine dining creativo de alta capacidad, algo estándar. Pues no: situado en el lobby del Hilton, AÜRT era un espacio de intimidad, con 17 plazas en asiento alto donde Martínez explicaba su cocina de autor y km 0 cara a cara con el comensal, de manera sosegada y próxima, lejos de los rituales de euforia anquilosada del xef estrella. Foto: Scott ChasserottAürt, guisantes con gamba al ajo quemado AÜRT cerró por traslado fuera del hotel, en el centro de Barcelona. A la espera de que reabra su gastronómico, el próximo febrero Martínez levanta la persiana de TRÜ en Barcelona, "una oda a la cocina catalana tradicional, esa profundamente arraigada al territorio, pero reinterpretada y actualizada", explica. TRÜ estará situado en la calle Còrsega, 232, donde hasta hace poco estuvo el aclamado restaurante Palo Verde. "TRÜ nace como un espacio de reflexión y libertad creativa para mi equipo, mientras se gesta el nuevo AÜRT", cuenta el xef de Terrassa. En un principio la apertura de AÜRT estaba prevista para el primer trimestre de 2026, pero esa fecha queda en suspenso. "Ahora es el momento de centrarse en TRÜ", puntualiza. Foto: Mikel PonceArtur Martínez Martínez prono

¿Por qué hay tan pocos restaurantes y bares centrados en la cocina balear en Barcelona? Servidor tiene la teoría de que esto se debe a dos motivos: como la francesa, es una gastronomía tan similar a la catalana –perdonadme, isleños, me debéis de estar maldiciendo los huesos– que ya la hemos asimilado como propia. Una sobrasada, un pamboli o unas pilotes son reflejos hermanos de nuestras albóndigas y el pan con tomate, y quizá por eso a los catalanes no nos hace falta ir a buscar un restaurante mallorquín o menorquín. Otro motivo es que las Islas Baleares sobre todo exportan universitarios, gente con estudios superiores que, a diferencia de otros colectivos como los gallegos, no vinieron a abrir restaurantes. Pero cada cierto tiempo hay una sabrosa novedad que nos recuerda lo bien que se come en las Baleares, y que hay matices de diferencia que justifican la visita. El Magatzem de Ses Illes (Francisco Giner, 50. T. 93 859 75 25) hace poco que ha abierto en Gràcia, que como bien sabéis es un vaso comunicante con nuestros parientes baleares. Y la filosofía de la casa es "tener un concepto de restaurante de cocina balear pura y dura. ¡No entiendo cómo es que cuesta tanto encontrar un pamboli en Barcelona!".   Foto: Time Out BarcelonaMagatzem de Ses Illes   Me lo explican Lucia Martínez –que pasó diez años trabajando en Mallorca en restaurantes de todo tipo– y Joan Busquets, un barcelonés con casa en Fornells de toda la vida. Ambos trabajaban en una cafetería de especialidad de

Per què hi ha tan pocs restaurants i bars centrats de cuina balear a Barcelona? Servidor té la teoria que això es deu a dos motius: com la francesa, és una gastronomia tan similar a la catalana –perdoneu-me, illencs, em deveu estar maleint els ossos–  que ja l'hem assimilada com a pròpia. Una sobrassada, un pamboli o unes pilotes són reflexos germans de les nostres mandonguilles i pa amb tomàquet, i potser per això als catalans no ens cal anar a buscar un restaurant mallorquí o menorquí. Un altre motiu és que Ses Illes sobretot exporta universitaris, gent amb estudis superiors que, a diferència d'altres col·lectius, com els gallecs, no van venir a obrir restaurants.  Però cada cert temps hi ha una saborosa novetat que ens recorda com de bé s'hi menja a les Balears, i que hi ha matisos de diferència que justifiquen la visita. El Magatzem de Ses Illes (Francisco Giner, 50. T. 93 859 75 25) fa poc que ha obert a Gràcia, que com bé sabeu és un vas comunicant amb els nostres parents balears. I la filosofia de la casa és "tenir un concepte de restaurant de cuina balear pura i dura. No entenc com és que costa tant trobar un pamboli a Barcelona!".  Foto: Time Out BarcelonaMagatzem de Ses Illes M'ho explica la Lucia Martínez –que va passar deu anys treballant a Mallorca en restaurants de tota mena– i d'en Joan Busquets, un barceloní amb casa a Fornells de tota la vida. Tots dos treballaven en una cafeteria d'especialitat de franquícia, i van decidir obrir un projecte personal i amb

Tenim el plaer d'anunciar-vos una notícia que ens fa molta il·lusió: The Fish & Chips Shop, el restaurant i concepte gastronòmic que va fer que l'emblema britànic de plat de peix fregit amb patates acabés arrelant a Barcelona, acaba d'obrir un establiment al Time Out Market Barcelona.  I arriba al food hall del Port Vell en la seva versió més inclusiva i lleugera possible: tot sense gluten! En Mani Alam m'explica que va el 2019 van establir aquesta versió al seu restaurant del carrer Casanova "després de veure que una part de la clientela, celíacs o amb intoleràncies al gluten, havien deixat de venir". I han decidit traslladar el mateix concepte al Port Vell perquè "era l'opció més sensata i apta per a tothom".  Foto: Time Out BarcelonaThe Fish and Chips Shop Time Out Market Barcelona Un arrebossat encara més lleuger  La recepta que fan servir per replicar el delicat arrebossat de tempura fumada amb castanyer–que els va fer triomfar el 2015– va sorgir d'una manera d'allò més natural: sent els germans Alam, en Mani i en Magid, d'origen indopakistanès, es van empescar una tempura mescla de farina de cigrons –un element molt comú per a les pakores del seu Baby Jaleby– , i farina de blat de moro, amb flocs de cereals sense gluten.  I el resultat creieu-me que continua valent molt la pena. La suau tempura cruixent –sense gluten encara és més lleugera– envolta un lluç fresc del país, que es desfulla en cada mossegada, al punt de cocció exacte, ni cru ni sec, i que ja trencat es m