Ricard Martín

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Con la ternera no ha pasado lo mismo que con el pollo: no se ha vulgarizado ni abaratado (aunque vivimos un renacimiento del buen pollo a l'ast). Y aunque en los supermercados 'low cost' encuentras cortes de ternera como una suela de zapato, ya sabemos todos que pegarse un buen entrecot nunca será barato (aunque lo podéis encontrar a precios ajustados). Un día es un día: os presentamos una lista de las mejores direcciones para disfrutar de la proteína cárnica en la mejor de sus versiones. ¡Porque ya sabéis que comer carne fue lo que hizo crecer diez centímetros de golpe a los japoneses! Y si os ofende esta lista de trozos de carne, nos disculpamos con los mejores vegetarianos. NO TE LO PIERDAS: Los mejores guisos de Barcelona

El bufet lliure viu en la dicotomia de donar menjar a l'engròs –de vegades amb una qualitat dubtosa– i els grans banquets de luxe, en què es malgasta menjar d'alta gamma. La pandèmia va ser un cop dur per al bufet lliure, epicentre de la golafreria obscena. Però a Barcelona hi ha uns quants bufets lliures que valen la pena, amb tota mena de cuines. On trobar un bon bufet lliure? Hi ha molt gat per llebre, però us recomanem opcions catalanes, japoneses, xineses i fins i tot argentines. Una llista de restaurants per posar-se fins al cul, parlant de plata. Sigueu responsables: si us ompliu el plat us l'acabeu. NO T'HO PERDIS: Els millors 50 restaurants de Barcelona

Hem recorregut la ciutat barri a barri, carrer a carrer, a la recerca dels millors restaurants. No calia que fossin els més cars, ni dels més moderns, ni els més exòtics, sinó els que més ens agraden. El Born és potser el barri de Barcelona que concentra més bona taula per metre quadrat, i els anys i panys d'afluència turística no han desvirtuat l'oferta d'un nucli de Barcelona que encara conserva molts llocs on es respira el localisme universal que atreu desenes de milers de visitants cada any. Roda el món i...  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Hemos recorrido la ciudad barrio a barrio, calle a calle, en busca de los mejores restaurantes. Ni de los más caros, ni de los más modernos, ni de los más exóticos: solamente los que más nos gustan. El Born es quizás el barrio de Barcelona que concentra mejores mesas por metro cuadrado, y los años de afluencia turística no han desvirtuado la oferta de un núcleo de Barcelona que aún conserva muchos lugares donde se respira el localismo universal que atrae a decenas de miles de visitantes cada año. ¡Aquí los tenéis! NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

No despreciéis el ramen, por más que prolifere. Esta sopa es un plato de cocina asiática que requiere mucho más oficio y dedicación que planchar y acumular elementos. Es cocina popular que se sirve y se come rápido, pero se hace a fuego lento, y se disfruta como una delicia.  Es un bol de caldo casero –a menudo de pollo y cerdo, o también de diversos tipos de marisco y pescado seco– que se aliña con 'tares' (salsas o sabores, definen el estilo de cada especialidad, y pueden llevar soja, miso, etc.) y donde flotan fideos de trigo que se comen en comunión con 'toppings' como tocino, huevo marinado o bambú. Entrantes, sopa y plato principal en uno. ¿Dónde está el mejor ramen de Barcelona? En esta lista, sin duda alguna.  NO TE LO PIERDAS: El mejor sushi de Barcelona

Fer ramen no és tan fàcil com us penseu: és un plat de cuina asiàtica que requereix molt més ofici i dedicació que planxar i acumular elements. És cuina popular que se serveix i es menja de pressa, però es fa a foc lent, i es gaudeix com una delicadesa. És un bol de caldo casolà –sovint de pollastre i porc, o també de diverses menes de marisc i peix sec– que s’amaneix amb 'tares' (salses o sabors que defineixen l’estil de la recepta i poden portar soja, miso, etc.) i on floten fideus de blat que es mengen en comunió amb 'toppings' com cansalada, ou marinat o bambú. Entrants, sopa i plat principal en un. ¿On trobar el millor ramen de Barcelona? En aquesta llista, sens dubte.  NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de sushi de Barcelona

Els bars de tapes són una religió laica i una excusa perfecta per reunir-se amb amics i passar una bona estona. Poden ser un aperitiu perfecte abans d'un àpat potent, o un festival variat que es justifica per si mateix. Les tapes són les reines dels bars i del bon menjar i beure (amb especial volença per patates braves i croquetes). On menjar les millors tapes de Barcelona? Us recomanem que us deixeu guiar per aquesta llista de bars amb tapes infal·libles. Visca la tapa! I alerta, que encara que sembli una llegenda urbana... Encara hi ha bars a Barcelona on et posen una tapa gratis amb cada beguda!  NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Convertir el tostado del café en un arte es la esencia del Café de Indias. El origen de este negocio se encuentra en los Cafès Garriga, que se fundaron en 1850 como un pequeño establecimiento en el casco antiguo de Barcelona, ​​donde tostaban y vendían café y la gente también podía tomarlo. A principios del siglo XX, Cafès Garriga se convirtieron en un punto de encuentro de artistas de vanguardia y de tertulia cultural y política. Hoy todavía utilizan la fórmula de tostado artesanal establecida en 1850, con el fin de obtener una exquisita selección de cafés naturales con una combinación única de sabor, cuerpo y aroma en cada taza. Los elaboran con granos procedentes de las altas montañas de Jamaica y Colombia, donde se producen algunos de los mejores cafés del mundo. Y los encontrarás en Café de Indias, la cafetería del Time Out Market. ¿Qué tienen en común 9 de las mejores cocinas de Barcelona y ​​un grandioso restaurante de servicio completo? Que la mejor forma de culminar la comida es hacerlo con un café impecable. 

Koku Kitchen es uno de los bares de ramen más veteranos de Barcelona, y sin duda uno de los mejores. Abierto en 2014. Los propietarios son dos irlandeses, Mark Liston y Ross O’Doherty, y el chef, Robert Johansson, es sueco. “No queremos confundir a la gente intentando ser un restaurante japonés. Servimos comida japonesa pero no lo somos”, dicen. Eso sí, los ramen, excelentes, responden a una receta indiscutiblemente japonesa –el chef estudió un año con el cocinero del reputado Oraga Noodles de Tokio– y aseguran que todo es casero, menos las algas marinas (como buenos irlandeses, son unos cachondos). Pan y fideos los hacen a mano cada día, poca broma. Tienen siete variedades de ramen, que van de lo más ortodoxo a una gran diversidad de platos donde se nota su estilo libre y el conocimiento de causa del sudeste asiático. Eso se refleja en platos donde entra el curry en juego –como unos fideos salteados con pollo, gambas y salsa de pollo al curry, que es un plato japonés aunque lleve curry– o su versión del pollo frito coreano. El Irish touch lo pone la sidra, un aire de taberna irlandesa y postres como el banoffee (pantagruélico dulce a base de toffee y plátano que hay que probar al menos una vez en la vida). Tienen un manual de uso del ramen en la pizarra: “Sorbe bien fuerte, no seas tímido. Pruébalo primero y después añade salsa o picante. Y si estás contento, demuéstralo dejando el bol vacío”.

Convertir el torrat del cafè en un art és l'essència del Café de Indias. L'origen d'aquest negoci es troba als Cafès Garriga, que es van fundar l'any 1850 com un petit establiment al nucli antic de Barcelona, on torraven i venien cafè i la gent també en podia prendre. A principis del segle XX, Cafès Garriga van esdevenir un punt de trobada d'artistes d'avantguarda i de tertúlia cultural i política. Avui encara fan servir la fórmula de torrat artesanal establerta l'any 1850, amb la finalitat d'obtenir una exquisida selecció de cafès naturals amb una combinació única de sabor, cos i aroma en cada tassa. Els elaboren amb grans procedents de les altes muntanyes de Jamaica i Colòmbia, allà on es produeixen alguns dels millors cafès del món. I els trobareu a Café de Indias, la cafeteria del Time Out Market. Què tenen en comú  9 de les millors cuines de Barcelona i un grandiós restaurant de servei complet? Que la millor manera de culminar l'àpat és fer-ho amb un cafè impecable.

Koku Kitchen és un dels bars de ramen més veterans de Barcelona, ober el 2014. Els propietaris són dos irlandesos, Mark Liston i Ross O’Doherty, i el xef, Robert Johansson, és suec. “No volem confondre la gent intentant ser un restaurant japonès. Servim menjar japonès però no ho som”, diuen. Ara bé, els ramen, excel·lents, són d’una recepta indiscutiblement japonesa–el xef va estudiar un any amb el cuiner del reputat Oraga Noodles de Tòquio–i asseguren que tot és casolà, menys les algues marines (com a bons irlandesos, són uns 'cachondos'). Pa i fideus els fan a mà cada dia, poca broma. Tenen set varietats de ramen, que van de la cosa ortodoxa a una gran varietat de plats on es nota el seu estil lliure i coneixement de causa del sud-est asiàtic. Això es nota en plats on entra el curri en joc –com uns fideus saltats amb pollastre, gambes i salsa de pollastre al curri, que és un plat japonès tot i portar curri– o la seva versió del pollastre fregit coreà.  L’Irish touch' el posa la sidra, un sentiment de taverna irlandesa i postres com el bannofee (pantagruèlic dolç a base de toffee i plàtan que cal tastar almenys un cop a la vida). Tenen un manual d’ús de ramen a la pissarra: “Xarrupa ben fort, no siguis tímid. Tasta-ho primer i després afegeix-hi salsa o picant. I si estàs content, demostra-ho deixant el bol buit”. 

Qui no ha somniat a encapçalar una banda de rock'n'roll? La resposta és afirmativa, si teniu més de 40 anys! Cap allà el 2006, aquesta ambició es podia satisfer durant tres minuts: només us havíeu d'inscriure en la llista de l'Anti-Karaoke, la festa que van crear la còmica i monologuista nord-americana instal·lada a Barcelona, Rachel Arieff. Del 2004, any que va començar al teatre Llantiol, fins al 2016, l'Anti-Karaoke es va convertir en una saga llegendària de ressaques, diversió i descontrol, i que va propiciar un star-system propi de mini-estrelles, com el Hombre-Perro o Lady Peonza.   20 anys després de la seva creació, la festa s'ha convertit en un esdeveniment de culte itinerant i 'bigger than life' que va circulant pels millors clubs de Barcelona. Enguany té una tanda d'actuacions al Diobar, clàssic soterrani musical de Barcelona dedicat al rock underground. La festa s'estableix amb una periodicitat més o menys mensual en lloc de setmanal (20 anys després, estimem el rock and roll igual, però ja no tenim el cos per a alegries forassenyades entre setmana). La cosa va així, per si no hi heu estat mai: podreu triar d'un llistat de 800 cançons de tota la història del rock, absolutament lliures de trap i reggaeton, que van de Tom Waits a Slayer, passant per Las Grecas, i pujareu a cantar la que hàgiu escollit en un escenari professional, amb so de qualitat de concert, i us recomanem que aneu disfressats i amb algun numeret preparat per a l'ocasió. Perquè de fet, l'Anti-Kara

Bajo el lema Vive y deja vivir, llega la sexta edición del Vegan Fest Catalunya, el festival vegano al aire libre más grande de Europa –que el año pasado reunió a 53.000 personas–, los días 20 y 21 de septiembre en el Parc de Vallparadís de Terrassa. El festival gratuito que organiza la Asociación Vegana de Catalunya es un encuentro “tanto para personas veganas como no veganas” y se ha consolidado como una cita de referencia que propone charlas, gastronomía, un mercado de alimentación vegana y música en directo. ¿Quién participa en el Vegan Fest 2025? Entre muchos otros invitados, este año destaca la presencia de la doctora Melanie Joy, influyente psicóloga social que este septiembre verá traducido por primera vez al catalán su best-seller internacional Por qué amamos a los perros, nos comemos a los cerdos y nos vestimos con las vacas. También estará Sascha Camilli, activista por los derechos de los animales y responsable de proyectos de comunicación en PETA UK. Su libro Vegan style es una guía pionera sobre moda y estilo de vida veganos y es, además, fundadora de la primera revista digital de moda vegana Vilda Magazine. Ricky Saward, el primer chef vegano del mundo en conseguir una estrella Michelin, también estará en el festival. Reconocido por su cocina radicalmente sostenible e innovadora, lidera el restaurante Seven Swans en Frankfurt, una referencia internacional de la gastronomía vegetal de vanguardia. Saward mostrará con un show-cooking su filosofía farm-to-table, sin

Esta es la casa del chef italiano Matteo Bertozzi, quien estuvo al frente de My Fucking Restaurant y Assalto. Cansado de las presiones de estar en los primeros puestos de los rankings de los mejores restaurantes, de trabajar en primera línea del turismo y, al mismo tiempo, ajustarse a los criterios de sostenibilidad máxima, Bertozzi se retiró de sus dos proyectos y en verano de 2025 abrió una pequeña y cuidada casa de comidas en el corazón del Poblenou más vecinal, sin brunch ni expats a la vista. "Había que estar en Slow Food, tener la estrella verde Michelin y al mismo tiempo el Sol de Repsol. Daba de comer a ochenta comensales al día y me había autoimpuesto muchas reglas: quería la sostenibilidad al cien por cien. Y al final no podía comprar nada, porque todo se me escapaba del marco en el que me había encerrado". El subtítulo Casa de Comidas no es pose: esto es un pequeño restaurante –podríamos llamarlo bistrot– con precios muy ajustados, casi populares, donde Bertozzi pone en juego su mano maestra para inventarse platos a partir del producto de proximidad trabajado a escala humana, lejos de aquellas cien personas que atendía al día. Es un restaurante gastronómico de barrio, dice. Y eso se comprueba en platos espléndidos como unas judías verdes con stracciatella ahumada, miso casero con recortes de pan y almendra garrapiñada, un plato veraniego y con matices. O también otros más contundentes, como un tataki de presa ibérica tonnata. La misma salsa que en el plato italiano

Si, como a mí, os encanta comer un buen bacalhau à brás o una francesinha, quizá os habréis dado cuenta de que en los últimos años el número de restaurantes portugueses en Barcelona ha disminuido drásticamente. Pero aquí está Porco Preto, abierto a finales de 2024, para paliar esta situación. Los propietarios y cocineros son Sofia Da Costa Moura y André Gomes, dos chefs con estudios y experiencia en el ecosistema de la alta cocina barcelonesa (Àbac, Fismuler), que han montado casa propia en la frontera entre Sant Andreu y Sant Martí, con un restaurante de vocación vecinal y de servicio de barrio. Honran este trato popular con un espléndido menú de mediodía, que cambian a diario con un plato principal generoso y contundente –clásico portugués–, e incluye pan, agua o cerveza y café. Se llama Porco Preto ("cerdo negro") porque trabajan con las mejores carnes que pueden, y eso se nota en una carta donde practican la mezcla de cocinas vecinas o la relectura portuguesa con las ideas muy claras. Por ejemplo, convierten la francesinha –esa sabrosa barbaridad de lasaña de pan de molde, jamón cocido, ternera y patatas fritas– en un bocadillo más sutil, pero igual de pantagruélico, de pan de vidrio relleno de embutidos, ternera y coronado con huevo puntilla y queso. O un bacalao confitado con trinxat en la salsa del propio pescado. Tienen toque de brasa por todas partes, y eso se agradece. No os saltéis los postres: Sofia es una pastelera de primera.

En el minuto cero del boom de la cocina peruana en Barcelona, hacia 2012, hubo dos grandes protagonistas: Tanta, de Gastón Acurio, por supuesto, y Cebiche 103, con Roberto Sihuay al frente de los fogones durante siete años. Después de pasar otros cuantos años viajando por el mundo como encargado y asesor de grandes restaurantes peruanos (en Londres, en Lima, con estrella Michelin; en Ibiza; en Emiratos Árabes...), en verano de 2025 Sihuay abrió su primer restaurante propio en Barcelona: Macambo. "Este es un restaurante para gente que ha comido mucha cocina peruana, pero quiere descubrir cosas nuevas. Y todos los platos tienen sabor a Perú, pero reinterpretados según mi visión", explica Sihuay. Macambo no está ligado a ningún estilo concreto de cocina peruana: ni nikkei, ni chaufa, ni italo-peruana... Más bien es un resumen de sus experiencias como cocinero, e inventa platos propios mezclando todos los subgéneros del gigante gastronómico y utilizando productos de la selva amazónica poco vistos por aquí. Veamos: el cebiche clásico de la casa lleva ají charapita, un selecto pimiento de la selva amazónica. Si no comes mucho picante, lo exprimes para que suelte su aroma afrutado sobre el plato. Si te gusta el picante, te lo comes entero. El resultado es preciso y potente, un plato donde no falta ni sobra nada. También reinventa platos populares. Como el pastel de choclo —maíz con carne—, que convierte en una inenarrable lasaña con base de pastel de maíz, ternera estofada y un toqu

Aquesta és la casa del xef italià Matteo Bertozzi, qui va estar al capdavant de My Fucking Restaurant i Assalto. Fart de les pressions dels primers llocs dels rànquings dels millors restaurants, treballar en primera línia del turisme i alhora ajustar-se als criteris de sostenibilitat màxima, Bertozzi va retirar-se dels seus dos projectes i l'estiu del 2025 va obrir una petita i curosa casa de menjars al cor del  Poblenou més veïnal, sense brunch ni expats a la vista. "Calia estar a Slow Food, tenir l’estrella verda Michelin i alhora el Sol de Repsol. Donava a menjar a vuitanta comensals al dia i m’havia autoimposat moltes regles: volia la sostenibilitat al cent per cent. I al final no podia comprar res, perquè tot se m’escapava del marc en què m’havia confinat".  El subtítol Casa de Menjars no és postureig: això és un restaurantet –en podrien dir bistrot– amb preus molt ajustats, quasi populars, on Betozzi posa en joc la seva mà mestra per inventar-se plats a través del producte de proximitat treballat a escala humana, lluny d'aquelles cent persones que feia al dia. És un restaurant gastronòmic de barri, diu. I això es comprova en plats esplèndids com unes mongetes verdes amb stracciatella fumada, miso casolà amb retalls de pa i ametlla garapinyada, un plat estiuenc i amb matisos. O també més contundents, com un tataki de presa ibèrica tonnata. La mateixa salsa que al plat italià, però amb porc. La típica crema de tàperes i anxova va combinada amb un chimichurri d’algues, el

Si, com a mi, us encanta menjar un bon bacalhau à brás o una francesinha, potser us haureu adonat que en els darrers anys el nombre de restaurants portuguesos a Barcelona s'ha reduït dràsticament. Però aquí tenim el Porco Preto, obert a finals del 2024, per pal·liar aquesta situació. Els propietaris i cuiner son la Sofia Da Costa Moura i L’André Gomes, dos xefs amb estudis i experiència en l'ecosistema d'alta cuina barceloní (Àbac, Fismuler), que han posat casa pròpia a la fontera entre Sant Andreu i Sant Martí, amb un restaurant amb vocació veïnal i de servei de barri.  Honoren aquest tracte popular amb un menú de migdia esplèndid, que canvien cada dia amb un plat principal generós i contundent –portuguès clàssic–, i hi van inclosos pa, aigua o cervesa i un cafè. Es diu Porco Preto ("porc negre") perquè treballen amb les millors carns que poden, i això es nota en una carta on practiquen la barreja de cuines veïnes o la reversió portuguesa amb les idees molt clares. Per exemple, converteixen la francesinha –aquella saborosa barbaritat de lasanya de pa de motlle, pernil dolç, vedella i patates fregides– en un entrepà més subtil, però igual de pantagruèlic, de pa de vidre farcit d’embotits, vedella, i coronat per ou amb puntilla i formatge. O un bacallà confitat amb trinxat en la salsa del mateix peix. Tenen toc de brasa per tot arreu, i això s'agreix molt. No obvieu les postres, que la Sofia és una pastissera crac. 

En el minut zero del boom de la cuina peruana a Barcelona, cap al 2012, hi va haver dos grans protagonistes: Tanta de Gastón Acurio, és clar, i Cebiche 103, amb Roberto Sihuay al capdavant dels fogons durant set anys. Després d’un altre grapat d’anys voltant pel món com a encarregat i assessor de grans restaurants peruans (Londres, al Lima, amb Michelin; Eivissa; Emirats Àrabs...), l’estiu del 2025 Sihuay va obrir el seu primer restaurant propi a Barcelona, el Macambo. "Aquest és un restaurant per a gent que ha menjat molt peruà, però vol descobrir coses. I tots els plats tenen gust de Perú, però reinterpretats segons la meva visió", explica Sihuay. Macambo no està lligat a cap estil de cuina peruana, ni nikkei, ni chaufa, ni italoperuana... Més aviat fa un resum de les seves experiències com a cuiner i inventa plats propis barrejant tots els subgèneres del gegant gastronòmic i fent servir productes de la selva amazònica poc vistos per aquí. Vegem: el cebiche clàssic de la casa: va amb ají charapita, selecte pebrot de la selva amazònica. Si no menges gaire picant, l’esprems perquè desprengui el seu aroma afruitat al plat. Si t’agrada el picant, te'l menges. El resultat és precís i potent, un plat on no falta ni sobra res. I refà plats populars. Com el pastís de choclo –blat de moro, amb carn— i reconvertir-lo en una inenarrable lasanya amb base de pastís de blat de moro, vedella estofada, matisada amb ají rocoto, de sabor intens i picant i carnós. No obvieu les postres: van a

En un mundo cada vez más turistificado y donde el crecimiento sin límites (todavía) es una norma incuestionable, sorprende de manera muy agradable toparse con proyectos de cocina y hostelería contrarios a estos dos vectores. La diversidad del territorio catalán define la cocina catalana, no paramos de decir. Pero cabe decir que la coyuntura del mercado inmobiliario también influye decisivamente en el tipo de negocios que se abren (y, por tanto, en el estilo de cocina que practican). En el caso del hostal Tots Som Pops (Avinguda Onze de Setembre, 7, en Colera, Alt Empordà) el mercado inmobiliario determinó el proyecto. "Lo abrimos en 2008, un minuto después de que estallara la burbuja inmobiliaria", me explica Joan Campos, cocinero del hostal y copropietario del negocio, junto a su pareja y jefa de sala, Carme Rodrigo. "En 2007 era imposible comprar nada en la Costa Brava. Adquirimos literalmente el edificio más barato de todo el litoral, y aun así, costaba un dineral", ríe Campos. Lo que pasó después lo recordamos todos. Foto: Tots Som PopsHostal Tots Som Pops Tots Som Pops no es que esté escondido, pero se encuentra en la entrada de Colera, la antepenúltima población del Ampurdán antes de Francia (la última es la fotogénica desolación de Portbou). Colera es un enclave muy particular: está en uno de los lugares más bonitos de la Costa Brava, pero el turista extranjero es casi inexistente, incluso en temporada alta. "Solo hay otro hotel y un camping. Esto debe ser porque la

Números i suculència. Aquest podria ser un bon sintagma per descriure la feina dels restaurants de Mantequerías Pirenaicas. El 2014, el barceloní Miquel Puchol va assumir un bar-xarcuteria de tota la vida al capdamunt de Muntaner. Deu anys després, tenen set locals: set Mantequerías repartides per tota Barcelona, una fonda de cuina catalana, la Fonda de Pirenaicas i un restaurant italià de moda, Italiano Perso. Per no parlar de les aventures compartides amb amics com Txiribita o Fidelio. "Tenim més de vuitanta persones treballant només a les Mantequerías. I en els altres restaurants, unes seixanta", m'explica Puchol. Mantequerías Pirenaicas tenen previst tancar el 2025 amb una facturació de 5,5 milions d'euros.   Suculència: ells tenen bona part de la responsabilitat en la repopularització de plats de sucar-hi pa i que vessen suc: truites de patates, croquetes, pintxos, fideus a la cassola, macarrons gratinats en safata metàl·lica... Deia set locals propis? Vuit. El dia 23 de setembre, just abans de la Mercè, inauguren la Brasa de Pirenaicas (Terol, 6), que és exactament el que promet: la seva versió de la carn a la brasa de tota la vida. I es porta amb porta amb la Fonda, al cor de Gràcia.  Foto: Ricard MartínLa Brasa de Pirenaicas "Tenim reservada la Fonda a dues setmanes vista. Està molt de moda. Però en algun moment donat el hype baixarà. I em sabia molt greu dir a la gent que no es poden quedar a menjar. O sigui que he agafat el local del costat, amb un concepte no pas

En un món cada cop més turistificat i on el creixement sense límits (encara) és una norma inqüestionable, sorprèn de manera molt agradable topar amb projectes de cuina i hostaleria contraris a aquests dos vectors. La diversitat del territori català defineix la cuina catalana, diem tot el dia. Però val a dir que la conjuntura del mercat immobiliari també influeix decisivament en el tipus de negocis que s'obren (i, per tant, en l'estil de cuina que practiquen).  En el cas de l'hostal Tots Som Pops (Avinguda Onze de Setembre,7, a Colera, Alt Empordà) el mercat immobiliari va determinar el projecte. "El vam obrir l'any 2008, un minut després que esclatés la bombolla immobiliària", m'explica en Joan Campos, cuiner de l'hostal i copropietari del negoci amb la seva parella cap de sala, la Carme Rodrigo. "El 2007 era impossible comprar res a la Costa Brava. Vam adquirir literalment l'edifici més barat de tot el litoral, i, així i tot, valia una morterada", riu Campos. El que va passar després ho recordem tots.   Foto: Tots Som PopsHostal Tots Som Pops Tots Som Pops no és que estigui amagat, però es troba a l'entrada de Colera, l'avant-penúltim poble de l'Empordà abans de França (el darrer és la fotogènica desolació Portbou). Colera és un enclavament molt particular: és en un dels indrets més bonics de la Costa Brava, però el turista estranger és quasi inexistent, fins i tot en temporada alta. "Només hi ha un altre hotel i un càmping. Això deu ser perquè la carretera no entra al pob

De divendres 19 a diumenge 21, de 12.00 a 23.00, el Born serà un parc d’atraccions gastronòmic. Si volies un motiu extra per esperar la Mercè amb ganes, aquí el tens. Pla de Palau tornarà a ser el cor llaminer de Barcelona. El festival de menjar de carrer Born Street Food compleix 18 edicions i ho celebra amb tres dies de cuina al carrer, DJ i ambient de festa major. Un festival que s’ha consolidat com a tret de sortida gastronòmic de la Mercè i que enguany reuneix 18 restaurants i botigues gurmet del segell Born Districte Gastronòmic. El millor és anar-hi amb gana, perquè la llista de plats és un autèntic mapamundi comestible. Repassem l’oferta. Sabors de casa Cadaqués presenta un arròs brut de sípia, un plat molt de l’Empordà; 1881 per Sagardi també escombra cap a la terra amb uns fideus a la cassola; l’històric 7 Portes porta al carrer la seva mítica paella Parellada de peix; i la Bodega Vidrios i Cristales recupera la truita de patata tacada amb xoriço. Euskadi al Born Euskal Etxea proposa calamars fregits amb maionesa de pebrot d’Espelette; SAGARDI Cuiners Bascos tenen un trumfo amb la seva mitjana de vaca vella a la graella amb pebrots del piquillo; i Golfo de Bizkaia ajunta el País Basc i Catalunya amb xistorra a la graella sobre coca de Cal Mossèn de Folgueroles. Itàlia, pasta i focaccia Bronzo Bar e Cucina serveix pasta cacio e pepe amb tòfona negra; i Paninaro Pane, Salumi & Co ofereixen una schiacciata de mortadela, burrata i pesto de pistatxo, versió gurmet de l'e

Del viernes 19 al domingo 21, de 12.00 a 23.00, el Born será un parque de atracciones gastronómico. Si querías un motivo extra para empezar la Mercè a lo grande, aquí lo tienes. Pla de Palau volverá a ser el corazón disfutón de Barcelona. El festival de comida callejera Born Street Food cumple 18 ediciones y lo celebra con tres días de cocina en la calle, DJ y ambiente de fiesta mayor. Un festival que se ha consolidado como pistoletazo de salida gastronómico de la Mercè y que este año reúne a 18 restaurantes y tiendas gourmet del sello Born Districte Gastronòmic. Lo mejor es ir con hambre, porque la lista de platos es un auténtico mapamundi comestible. Repasemos la oferta.  Sabores de casa Cadaqués presenta un arròs brut de sepia, plato muy del Ampurdán; 1881 per Sagardi tabmbién barre para casa con unos fideos a la cazuela; el histórico 7 Portes trae su mítica paella Parellada de pescado; y Bodega Vidrios y Cristales recupera la tortilla de patata "manchada" con chorizo. Euskadi en el Born Euskal Etxea aporta rabas de calamar con mayonesa de pimiento de Espelette; SAGARDI Cuiners Bascos dispone su chuletón de vaca vieja a la parrilla con pimientos del piquillo; y Golfo de Bizkaia con chistorra a la parrilla sobre coca de Mossèn de Folgueroles. Italia manda Bronzo Bar e Cucina sirve pasta cacio e pepe con trufa negra; y Paninaro Pane, Salumi & Co ofrecen una schiacciata de mortadela, burrata y pesto de pistacho, versión gourmet del bocadillo italiano.  Vuelta al mundo Oaxaca

¿Te comerías un polo inspirado en la ya icónica imagen del hongo parásito de The Last Of Us? Ese que infecta a los seres humanos y los convierte en monstruos deformes, con distintas capacidades malévolas según el grado de invasión parasitaria. Pues Jordi Roca, todo un icono pop por sí mismo, acaba de lanzar exactamente eso: un polo que reproduce –en forma de helado de leche y galleta– la asquerosa mutación de The Last Of Us. Lo ha hecho en colaboración con PlayStation, para celebrar el trigésimo aniversario de la mítica marca japonesa de consolas, que comercializó su primer modelo en diciembre de 1994. El polo Last of Us forma parte de una colección de otros cuatro helados, que adaptan el imaginario de la marca a la filosofía de Rocambolesc. Los cinco polos estarán disponibles durante todo el mes de septiembre en las heladerías Rocambolesc de Girona y Barcelona, con un precio de 7 € cada uno. Estos son los cuatro restantes Polo botones de PlayStation: el mando icónico se convierte en helado, con cada símbolo representando un sabor distinto: triángulo verde de menta, círculo rojo de fresa, cruz azul de leche con espirulina y cuadrado rosa de fresa con rosa. Foto: RocambolescRocambolesc Polo Astro Bot: helado de agua con plátano, arándanos y coco, con una moneda de chocolate escondida dentro, como en el juego. Foto: RocambolescRocambolesc Polo Ghost of Yōtei: helado de agua con lichi y licor de sake, evocando los paisajes y la tradición japonesa del juego, que se estrena el

Us menjaríeu un polo inspirat en la ja icònica imatge del fong paràsit de The Last Of Us? Aquell que infecta els éssers humans i els converteix en monstres boteruts i abonyegats, amb diferents capacitats i poders segons el grau d'invasió parasitària. Bé, en Jordi Roca, tota una icona pop en si mateix, acaba de posar a la venda exactament això: un polo que reprodueix –en forma de gelat de llet i galeta– la fastigosa mutació de The Last Of Us. Ho ha fet en associació amb Playstation, per celebrar el trentè aniversari de la mítica marca japonesa de videoconsoles, que va comercialitzar el primer model el desembre de 1994. El polo Last of Us forma part d'una col·lecció de quatre gelats més, que adapten l'imaginari de la marca a la filosofia de Rocambolesc. Els cinc polos estaran disponibles durant tot el mes de setembre a les gelateries Rocambolesc de Girona i Barcelona, amb un preu de 7 € cadascun. I aquests són els quatre restants:  Polo botons de PlayStation: el comandament icònic es converteix en gelat, amb cada símbol representant un sabor diferent: triangle verd de menta, cercle vermell de maduixa, creu blau de llet amb espirulina i quadrat rosa de maduixa amb rosa. Foto: RocambolescRocambolesc Polo Astro Bot: gelat d’aigua amb plàtan, nabius i coco, amb una moneda de xocolata amagada dins, com les que es troben en el joc. Foto: RocambolescRocambolesc Polo Ghost of Yōtei: gelat d’aigua amb lichi i licor de sake, son uns sabors que evoquen els paisatges i la tradició japo

"Tinc una branca d’olivera en una mà i l’arma d’un lluitador per la llibertat a l’altra. No deixeu que caigui de la meva mà la branca d’olivera". Aquestes paraules les va pronunciar Iàsser Arafat el 1974 a l’ONU, literalment amb una pistola a una mà i una branca a l’altra. Al restaurant Shawarma Haifa (Consell de Cent, 559. T. 930 23 39 58) no hi ha armes, però sí moltes oliveres i mocadors palestins: de fet, els dürum se serveixen embolicats en papers amb el dibuix de la kufia, el símbol de les ànsies de llibertat i de justícia del poble palestí. La simbologia i les bones intencions estan molt bé, però m’hi vaig presentar d’incògnit a menjar (tothom que freqüenti xauarmes i kebabs a Barcelona sap que, de vegades, això pot implicar certs riscos gàstrics).  Foto: Shawarma HaifaShawarma Haifa Em vaig cruspir un dürum de xai i vedella amb espècies suaus –hi vaig reconèixer un toc de canyella–, amb la carn al punt i sucosa –gens corretjosa; la baldufa o xauarma on rosteixen la carn inspira confiança–, i un bon contrast entre els vegetals frescos i una salsa tahina delicada. Per acompanyar, unes patates fregides boníssimes i especiades (compartiu-les, que són ració per a dos) i una Palestine Cola (feta a Suècia, adeu, mala consciència imperialista). I són tan amables que, mentre esperes, et serveixen un plat amb olives i bitxos d’allò més generós. Del millor que he tastat al món xauarma de Barcelona, a un preu irrisori: set euros el bocata, seguit d’una digestió modèlica. Foto:

"Tengo una rama de olivo en una mano y el arma de un luchador por la libertad en otra. No dejen que caiga de mi mano la rama de olivo". Estas palabras las pronunció Yasser Arafat en 1974 en la ONU, literalmente con una pistola en la mano y una rama en la otra. En el restaurante Shawarma Haifa (Consell de Cent, 559. T. 930 23 39 58) no hay armas, pero sí que está lleno de olivos y de pañuelos palestinos: de hecho, los dürum se sirven envueltos en papeles con el dibujo de la kufiya, el símbolo de las ansias de libertad y de justicia del pueblo palestino. La simbología y las buenas intenciones están muy bien, pero me presenté de incógnito a comer (todo el mundo que frecuente shawarmas y kebabs en Barcelona sabe que, a veces, esto puede ser un asunto que implica ciertos riesgos gástricos).  Foto: Ricard MartínShawarma Haifa Me zampé un dürum de cordero y ternera especiado suave –reconocí algo de canela–, con la carne hecha al punto y jugosa –para nada correosa; el trompo en el que asan la carne inspira confianza–, con un buen contraste entre los vegetales frescos y una salsa tahini delicada. Para acompañar, unas patatas fritas buenísimas y especiadas (compartid, es ración para dos) y una Palestine Cola (hecha en Suecia para Europa, adiós, mala conciencia imperialista). Y son tan majos que, mientras esperas, te sirven un plato con aceitunas y guindillas de lo más generoso. De lo mejor que he probado en el mundo shawarma de Barcelona, a un precio irrisorio: siete euros el bocadil

El ramen, com l’escudella i carn d’olla, no és només per a l’hivern. I malgrat l'encertada i sorneguera defensa que va fer en Jordi Vilà del potatge català davant l’asiàtic, tampoc són plats excloents. Aquesta observació ve a tomb per la recent obertura del Noru Bar Gràcia (Francisco Giner, 6. T. 933 54 47 36). Un dels millors restaurants de ramen de Barcelona –el millor, per a qui escriu– obert a Poblenou el 2022, té un nou local a Gràcia de fa un parell de mesos. "No es tracta d’una franquícia ni d’una cadena. Simplement, som nosaltres que hem obert un segon restaurant a Gràcia", explica el director i propietari, Kike del Olmo. La translació del Noru manté els estàndards estètics de qualitat i bon gust de del Olmo: un espai diàfan, gairebé minimalista, amb una fotografia gegantina d’un mercat asiàtic –del Olmo és fotoperiodista especialitzat en viatges– i la vaixella artesana d’Ima Garmendia. Foto: Kike del OlmoNoru Bar Gràcia I també manté els estàndards gastronòmics dels millors restaurant de ramen de Barcelona, és clar. Al capdavant de la cuina continua Daniel Benito, un xef d’amplíssima experiència –Gresca, Mont Bar, Gaig– que va consolidar el primer Noru Bar com a un local imprescindible per a la sopa asiàtica a Barcelona. "Els llocs de ramen habituals tenen una carta molt llarga, en què tot sembla igual, i opten més pel volum que per la qualitat. La nostra carta és molt curta i canvia molt, perquè la gent pugui provar coses i mantenir aquesta qualitat", valora. Mass

¿El ramen, como la escudella i carn d'olla, solo es para el invierno? No. Y pese a la atinada y socarrona defensa que hizo Jordi Vilà del potaje catalán frente al asiático, tampoco son platos excluyentes. Esta observación viene a cuento por la reciente apertura del Noru Bar Gracia (Francisco Giner, 6. T. 933 54 47 36). El mejor de los restaurantes de ramen de Barcelona para quien escribe, abierto en Poblenou el 2022, hace un par de meses que inauguró un segundo restaurante en Gracia.  Foto: Kike del OlmoNoru Bar Gràcia "No se trata de una franquicia ni de una cadena. Simplemente, somos nosotros que hemos abierto un segundo local en Gracia", explica el director y propietario, Kike del Olmo. La traslación del Noru mantiene los estándares estéticos de calidad y buen gusto de del Olmo: un espacio diáfano, casi minimalista, con una gigantesca foto de un mercado asiático –del Olmo es fotoperiodista especializado en viajes– y la vajilla artesana de Ima Garmendia.  Foto: Kike del OlmoNoru Bar Gràcia Y también mantiene los estándares gastronómicos, claro. Al frente de la cocina sigue Daniel Benito, un chef de amplísima experiencia –Gresca, Mont Bar, Gaig– que consolidó el primer Noru Bar como local imprescindible para la sopa asiática. "Los lugares de ramen al uso tienen una carta muy larga, en la que todo parece lo mismo, y optan más por el volumen que la calidad. Nuestra carta es muy corta y cambia mucho, para que la gente pueda probar cosas y mantener esa calidad", valora.  Se

"Dicen que somos un gran grupo empresarial, y que abrimos muchas cosas. Pero los que han estado al pie del cañón durante 98 años es la familia Tort, y nosotros tenemos que mantenerlo a partir de aquí. Normalmente, me la suda el que dirán, pero para mí esta obertura es muy especial, estoy nervioso". Así me lo explica Lito Baldovinos, fundador de Grup Confiteria con Enric Rebordosa, pocos días antes de abrir las puertas al público del restaurado Bar Mundial (Plaça de Sant Agustí Vell,1), después de cuatro años de cierre. Foto: Grup ConfiteríaBar Mundial El Mundial, en ese pedazo de La Ribera en que todavía se respira un cierto aire popular y local, levantará su icónica persiana el próximo miércoles 10 de septiembre. Abierto el 1925 por Miquel Tort Robiralta, el bar se convirtió en un punto de reunión de los aficionados al boxeo y también de la intelligentsia exquisita de izquierdas: eran clientes habituales nada menos que el Guti, Santiago Carrilo o García Márquez. "Nos va la caña, y hemos querido mantener el legado popular del bar", me cuenta Baldovinos. Hasta el punto que durante los cinco primeros días de apertura, del 10 al 14 de septiembre, una carta de por sí asequible tendrá los precios en pesetas, al 50 % de lo que valdrán después. Se pueden hacer reservas por mail a [email protected] y a través de su web.  De normal me da igual el qué dirán, pero para mí esta reapertura es muy especial  Y de eso habrá. "Tendremos unos tres guisos de mar, como por ejemplo unos cal