Marcelo Aparicio

Wine aficionados will be happy to know these brilliant Barcelona wine bars can certainly compete with some of the best in Spain – even though it may never quite match Navarra, La Rioja or the Basque Country in this department. That means you can get it red, white, pink, fizzy, by the glass or by the bottle here. And whatever you fancy, this list’s got it. Increasingly, local wines populate the menus of the very best Barcelona bars, bodegas and restaurants. With this guide, you don’t have to be an expert; just pop along, ask, and the sommelier will help you choose what best suits you. RECOMMENDED: Full guide to the best bars in Barcelona

Looking for good vegetarian food in Barcelona is like looking for hay in a haystack (isn’t that the expression?) You might think that this coastal city is only good for seafood paella and ham-centric tapas, but we’re here to tell you that the veggie scene is on the rise. With vegan delicacies, modern vegetarian dishes and classic veggie tapas popping up on menus everywhere, it could feel overwhelming to narrow down your choices for a veggie-centric meal – here are our top picks in town.  RECOMMENDED: Full guide to the best restaurants in Barcelona

When you're looking for a restaurant in Barcelona where you can do some serious wooing, look no further. Let us show you that the way to your special someone's heart is through his or her stomach, and a bit of mood lighting can't hurt either.RECOMMENDED: Barcelona restaurants with Michelin stars

We found the best restaurants in Barcelona that both satisfy your cravings and entertain the children

You may know your tapas inside and out, but have you the Basque Country's version? Pintxos can easily be described as 'tapas on bread', but they're so much more than that. Whether they're hot or cold, savoury or sweet, these small treats will make your taste buds happy and fill your belly. Among all the bars and restaurants tempting you with the platters of piled-high pintxos, we've come up with a list of some of our favourites. The staff will keep track of your toothpicks (try hiding them at your own risk!) to tally your bill at the end of your meal. And don't forget to order the cider, poured at arm's length by a bartender staring into the middle distance.

La cocina siciliana podríamos decir que es la ‘mamma’ e incluso la ‘nonna’ de las variadas y sabrosas cocinas italianas. Como señala Elena Kostioukovitch en el jugoso libro Por qué a los italianos nos gusta hablar de comida, en Atenas ya utilizaban libros de cocina sicilianos. Platón, en el diálogo Gorgias, recuerda que un tal "Miteco escribió sobre cocina siciliana". El chef Niko Scimone, quien conquistó a varias estrellas de la música en Nashville, es el propietario del restaurante siciliano Galú. Aquí ofrece una carta repleta de opciones sabrosas, que promete ampliar con la riqueza de la cocina de su isla. Una carta disponible sin gluten y con muchas opciones veganas. Elabora su propia pasta, el pan y los postres. Y eso se nota y se agradece. Nuestra visita a Galú (nombre que proviene de sus hijas Gala y Lucía) comenzó con una 'caponata', un entrante siciliano, y un carpaccio muy especial. Las alcachofas a la plancha con pesto de albahaca y pecorino romano completaron el trío inicial, para después disfrutar de una berenjena parmigiana muy bien elaborada y exquisita. Las pastas, elaboradas a diario y de forma artesanal, adquieren un gran valor, condimentadas con la riqueza de esta cocina crisol de culturas. Unos raviolis de pato y alcachofas con salsa bechamel hicieron honor a las pastas, al igual que los 'pappardelle' con salchicha, trufa negra y nata. No os saltéis los postres: el tiramisú y la pannacotta son sublimes.

La cuina siciliana podríem dir que és la ‘mamma’ i fins i tot la ‘nonna’ de les variades i gustoses cuines italianes. Com assenyala Elena Kostioukovitch en el sucós llibre Per què als italians ens agrada parlar de menjar, a Atenes ja utilitzaven llibres de cuina sicilians. Plató, en el diàleg Gòrgies, recorda que un tal “Mitteco va escriure sobre cuina siciliana”. El xef Niko Scimone, que va conquistar diverses estrelles de la música a Nashville, és el propietari del restaurant sicilià Galú. Aquí ofereix una carta plena d’opcions saboroses, que promet ampliar amb la riquesa de la cuina de la seva illa. Una carta disponible sense gluten i amb moltes opcions veganes. Elabora la seva pròpia pasta, el pa i les postres. I això es nota i s’agraeix. La nostra visita a Galú (nom que prové de les seves filles Gala i Lucía) va començar amb una 'caponata', un entrant sicilià, i un carpaccio molt especial. Les carxofes a la planxa amb pesto d’alfàbrega i pecorí romà van completar el trio inicial, per després gaudir d’una albergínia parmigiana molt ben elaborada i exquisida. Les pastes, elaborades diàriament i de forma artesanal, adquireixen un gran valor, condimentades amb la riquesa d’aquesta cuina gresol de cultures. Uns raviolis d’ànec i carxofes amb salsa beixamel van fer honor a les pastes, igual que els 'pappardelle' amb salsitxa, tòfona negra i nata. No us salteu les postres: el tiramisú i la pannacotta són sublims.

A la zona del Paral·lel existeix des de principis dels noranta una fonda i braseria gallega, casolana, familiar, on assisteixen els amants exigents de les carns a la brasa. En un moment en què el gust per aquest tipus de cuina reneix, encara que a causa de la proliferació de forns que ho couen tot, sovint en excés i amb un mateix gust, és més que una sorpresa una confirmació el bon fer d'aquesta casa portada per l'Antonio i el seu fill Santi. Si exceptuem algun restaurant argentí, amb talls d'allà, hi ha pocs llocs on es gaudeixi d'un entrecot, amb os, sobretot per la seva relació entre preu i qualitat. L'important és expressar bé el punt en què es vol la peça, sobretot perquè –com ha de ser– l'entrecot es talla generosament ample. De tota manera, la gairebé mitjana –són 400 grams– se serveix en una rajola de ceràmica calenta que permet mantenir-la calenta i acabar-la de coure per als qui la vulguin més feta. En aquesta casa familiar no només es viu d'entrecot. Pollastre, conill, garrí de Burgos i xai també llueixen a la graella a la vista, que el comensal pot veure quan entra. Sempre van acompanyats per patates al caliu, allioli i chimichurri a l'estil argentí. Es pot començar amb un pica-pica que pot constar de cloïsses, gambes, l'excel·lent pop gallec, calamarsets fregits, lacón cuit típic de la cuina gallega, xoriços gallecs a la brasa, cargols, pernil ibèric, amanides variades, pebrots del Padrón i altres suggeriments de temporada. Però O Meu Lar proposa peixos salvatges

La historia de La Estrella viene de lejos, de antes de que se construyera la estación de França, cuando allí casi llegaba el mar y las barcas cargadas de pesca. Jordi y Pepi, la cuarta generación frente al restaurante que ha sabido ajustar platos del pasado y presente, ofrecen cartas cortas que varían según la temporada, ingredientes frescos de calidad y proximidad y una buena selección de cavas, champán, vinos ancestrales, cervezas y vermuts de bodegas pequeñas y familiares. Una especialidad es el bacalao, excelente en cualquiera de sus cuatro versiones. El relleno de foie y salsa de oporto es un buen ejemplo de ello.

Con cuatro décadas casi a las espaldas, L'Olivé puede considerarse que ha pasado de clásico a emblemático. Con la decoración renovada, la oferta gastronómica de César Pastor lo coloca entre los más importantes de la ciudad. Manteniendo algunos de los platos que le dieron fama, Pastor ha añadido otros que enriquecen la propuesta con la incorporación de marisco de gran calidad y a la vez creaciones dignas de mención, como el canelón de txangurro, exquisito y refinado. Pocos lugares hay que se animen a ofrecer cerebritos rebozados o que conserven a través de los años una de las mejores 'esqueixadas' que uno ha saboreado. Y para empezar la comida con finura, hacedlo con las croquetas. La sabia y original incorporación de la cerámica en el diseño otorgando calidez al entorno y un servicio como pocos –¿por qué tanto premio a chefs y ninguno hacia las salas?–, dirigido por Albert Alonso, hacen que por instantes el comensal con memoria sensitiva se sienta cómo si estuviera en los añorados Finisterre, Reno, Quo Vadis... Sirven pescados salvajes y marisco con la mínima manipulación, el chef se puede lucir con un producto fresco y de proximidad y algunas propuestas son para repetir, como el tataki de atún y foie gras, que exalta y respeta las características de dos productos tan delicados para combinar. Los arroces merecen también un destacado, así como los postres.

Amb quatre dècades gairebé a l’esquena, L’Olivé pot considerar-se que ha passat de clàssic a emblemàtic. Amb la decoració renovada i l’oferta gastronòmica de César Pastor el col·loca entre els més importants de la ciutat. Mantenint alguns dels plats que li van donar fama, Pastor n’ha afegit d’altres que enriqueixen la proposta amb la incorporació de marisc de gran qualitat i alhora creacions dignes de menció, com el caneló de txangurro, exquisit i refinat. Pocs llocs hi ha que s’animin a oferir cervellets arrebossats o que conservin a través dels anys una de les millors esqueixades que un ha assaborit. I per començar l’àpat amb finesa, feu-ho amb les croquetes. La sàvia i original incorporació de la ceràmica en el disseny atorgant calidesa a l’entorn i un servei com pocs –per què tant premi a xefs i cap a les sales?–, dirigit per Albert Alonso, fan que per moments el comensal amb memòria sensitiva se senti com si estigués en els enyorats Finisterre, Reno, Quo Vadis... Serveixen peixos salvatges i marisc amb la mínima manipulació, el xef es pot lluir amb un producte fresc i de proximitat i algunes propostes són per repetir, com el tataki de tonyina i foie gras, que exalta i respecta les característiques de dos productes tan delicats per combinar. Els arrossos mereixen també un destacat, així com les postres.

Sants és un cúmul d’agradables sorpreses. Una d’elles és la segona etapa que inicia el Pan & Oli, amb Carlos Ortiz als fogons. En un ambient agradable, senzill però de bon gust, sobresurt per la seva cuina original, saborosa i moderna, i també per l’atenció que brinda als vins. El Pan & Oli ofereix molt més que el que podria suposar el seu nom. Hi ha un menú setmanal de migdia extraordinari, i una carta amb plats molt temptadors que no defrauden: per exemple, una coca de pasta de full amb verat fumat i un lleu allioli particular d’Ortiz, que mereix tots els elogis; la polenta a l’estil piemontès, és a dir, fregida un cop cuinada, de manera que queda crocant per fora i tova per dins, o un burrito de cochinita pibil.

Un bon tema musical neix d’una partitura. Però la interpretació i el geni distingeixen una execució d’una altra. A la cuina passa una cosa molt semblant. Hi ha tradicions, codis i regles que un bon cuiner interpreta a la seva manera. Un cas és el de Roberto Colella, que durant quatre anys ens va fer gaudir cuinant al Meneghina. Aquest original xef napolità, de vasta experiència malgrat la seva joventut, ha fet un gran pas obrint el seu local. Amb una cuina sorprenent: no pas per la seva extravagància, sinó per un concepte de cuina mediterrània basat en el seu Nàpols i en altres punts de la gastronomia italiana, combinant- ho amb les seves experiències d’arreu del món. Que un entrant et sorprengui per la seva delicadesa, senzillesa i gust –partint de pastanagues de diversos colors– ja sona com l’ària d’una òpera de Verdi. És un homenatge a una ventafocs de la cuina imprescindible en molts plats. En un menú diari de menys de 15 euros gaudim, per exemple, d’uns 'spaghetti aglio e oglio' excel·lents, amb pa ratllat i anxoves. Colella va al fons de l’essència mediterrània i podem gaudir del cuscús de Trapani, Sicília, a base de peix i calamar, amb un tractament del gra especial i un toc del producte estrella sicilià, la llimona. El biquini de patata confitada i melmelada d’all és una troballa, així com els nyoquis de patata amb carabassa, sàlvia i cansalada. I tenen una sàvia carta de vins. 

If you've got a sophisticated palate, you won't want to miss a visit to Monvínic, the brainchild of Sergi Ferrer-Salat and a wine bar/restaurant that has become iconic over the years. Even more so since Ariadna Julian took over in a kitchen that cooks up exquisite dishes in every sense. When someone's career has spanned restaurants all around the world, the results are clear, like the wild hare a la royale or the charcoal-grilled squab, brought to the table with a sauce and accompaniments, which practically make up a separate dish. And we can barely find words for the poached egg, with 'sobrassada' sausage, parmentier, wild mushrooms and the juice from roast chicken. Julian, who cut her teeth on Parisian cusine, later became an expert in her trade at the restaurant Cal Xim in the Catalan town of Sant Pau d'Ordal. There she perfected grilling techniques and set an excellent precedent in that great restaurant. Most of her dishes are grilled, and always with regard for using local products. Gourmets will love savouring the veal shank, which is cooked 15 hours at a low temperature, grilled and glazed with its juice. You can enjoy all of this in surroundings that won a FAD (Fostering Arts and Design) Award in 2009. In addition to the wine bar (the cellar boasts 3,000 varieties) and restaurant, there's also a library, lounges, and the privileged chef’s table in the kitchen. Monvínic has the impeccable performance of the women who work there to thank, with Julian in the kitchen, as

Los buenos paladares deben vivir la experiencia al Monvínic, el genial invento de Sergi Ferrer-Salat, un lugar que con los años se ha convertido en emblemático. Y todavía más con la incorporación de Ariadna Julian al frente de una cocina de donde salen platos exquisitos, y no sólo en referencia al gusto. Cuando una trayectoria en restaurantes del mundo es bien aprovechada, los resultados son claros, como la liebre a la royale o el pichón a la brasa, y llevado a la mesa con una salsa y acompañamientos, que son como un plato aparte. Y qué decir del huevo poché, con sobrasada, parmentier, setas y jugo de asado de pollo.Ariadna, que pasó por los altares de la cocina parisina, se superó después en tierras vecinas, en Cal Xim (Ordal), donde perfeccionó la brasa y dejó excelentes huellas en este gran restaurante. Con respeto por el km 0, la mayoría de los platos pasan por la brasa. Un sibarita disfrutará con su jarrete de ternera: 15 horas a baja temperatura, acabado a la brasa y glaseado con su jugo.Todo esto se puede disfrutar en un ambiente Premio FAD en 2009 y donde además de un bar de vinos y restaurante, hay una biblioteca, salones y la privilegiada mesa del chef en la cocina. El Monvínic es una bodega abierto al mundo con 3.000 referencias. Y un funcionamiento impecable gracias a sus mujeres: Isabelle Brunet como sumiller -Premio Nacional de Gastronomía 2018 en la mejor cabeza de sala-, la maître Sophie Glossin y la directora Clara Saludes.

Els bons paladars han de viure una experiència al Monvínic, el genial invent de Sergi Ferrer-Salat, un lloc que amb els anys s’ha convertit en emblemàtic. I molt amb la incorporació d’Ariadna Julian al capdavant d’una cuina d’on surten plats exquisits, i no només en referència al gust. Quan una trajectòria en bons restaurants del món és ben aprofitada, els resultats són clars, com la llebre a la royale o el colomí a la brasa, i portat a la taula amb una salsa i acompanyaments, que són com un plat a part. I què dir de l’ou poché, amb sobrassada, parmentier, bolets i suc de rostit de pollastre. L’Ariadna, que va passar pels altars de la cuina parisenca, es va superar després en terres veïnes, a Cal Xim (l’Ordal), on va perfeccionar la brasa i va deixar excel·lents empremtes en aquest gran restaurant. Amb respecte pel km 0, la majoria dels plats passen per la brasa. Un sibarita gaudirà amb el seu jarret de vedella: 15 hores a baixa temperatura, acabat a la brasa i glacejat amb el seu suc. Tot això es pot gaudir en un ambient Premi FAD el 2009 i on a més d’un bar de vins i restaurant, hi ha una biblioteca, salons i la privilegiada taula del xef a la cuina. El Monvínic és un celler obert al món amb 3.000 referències. I un funcionament impecable gràcies a les seves dones: Isabelle Brunet com a sommelier –Premi Nacional de Gastronomia 2018 a la millor cap de sala–, la maître Sophie Glossin i la directora Clara Saludes.

Good cuisine is based on a good selection of products, knowing how to use them wisely and a willingness to please your guests. Maybe that seems obvious, but it's incredible how often it's all forgotten. Rest assured that Armando, the chef of Capet, knows and adheres to these principles, and whenever you visit his lovely little restaurant, you'll always find pleasant surprises. The last time we went, it was pretty full and we had to eat at the bar since we hadn't booked ahead, but we were quite comfortable there, it has to be said. They surprised us with two dishes that weren't on the menu yet: a low-temperature egg on Parmentier and black truffle, and a whole squab, which was perfectly cooked and served with a beetroot coulis that gave the dish a splash of colour. You can discover seasonal surprises that aren't on the menu like that, or a wild hare a la royale, in addition to other star dishes. Armando and Núria like to say that Capet's cuisine identifies itself with seasonal products, which allows for simplicity and personal touches to stand out, and it's based on traditional and Mediterranean cuisine.